Mor Salvador Gabarró, antítesi de l'executiu agressiu

Salvador Gabarró ha mort als 81 anys d'edat, a conseqüència d'un càncer. Ha sigut aquesta matinada i estava acompanyat per la seva família. Salvador Gabarró (Sant Guim de Freixenet, la Segarra, 1935) era l'antítesi de l'executiu agressiu. Quan la discreta família propietària de Roca Radiadores va decidir elegir un directiu per portar com a gerent les regnes del grup i la seva expansió, es va fixar en qui llavors era el seu director de producció des del 1969, Salvador Gabarró.

Sense grans estridències, marca de la casa, el jove executiu va aconseguir convertir una empresa familiar amb negoci bàsicament nacional en una multinacional. I als 65 anys, després d'una gestió potent però discreta, simplement es va jubilar. De totes maneres, va ser a partir d'aquell moment quan va iniciar una nova etapa professional amb més notorietat i a l'ombra de l''univers La Caixa'.

Els que el van conèixer el consideren l'antítesi de l'executiu agressiu. Pròxim, i pla i directe a l'expressar-se, encara es recorda aquella memorable metàfora que va pronunciar el 2005 quan Gas Natural va tractar d'adquirir Endesa a través d'una opa hostil: "Hem posat la llavoreta que donarà fruits d'aquí nou mesos", com passa en un embaràs.

I així va donar peu a Manuel Pizarro, el president de l'elèctrica, a parlar "d'un ajuntament no consentit". Amb l'opa es va desencadenar una batalla economicopolítica que va acabar anys després amb Endesa en mans de la italiana Enel i La Caixa, principal accionista de Gas Natural, com a patrocinador de la selecció espanyola de futbol.

 ALS 65 ANYS

La vida professional de Gabarró es va reactivar després de jubilar-se a Roca Radiadores. "Jo, en realitat, estic jubilat des del 2000, quan vaig deixar la gerència de Roca Radiadores amb 65 anys". Així es manifestava davant els que li preguntaven pel seu possible relleu al capdavant de Gas Natural, una de les grans companyies energètiques espanyoles i europees.

Ha sigut, per tant, un jubilat molt actiu, que a més de portar les regnes d'aquest grup, un dels grans de l'Ibex 35, va ser vicepresident tercer de Criteria Caixa, que controla un grup de participades per La Caixa, inclosa Gas Natural, i conseller de CaixaBank.

El 2004, Antoni Brufau el va proposar per al càrrec a Gas Natural, quan ell se'n va anar a ocupar la presidència de Repsol. Gabarró, que a l'accedir al càrrec a Gas Natural tenia 69 anys, va ser a més president del Cercle d'Economia entre el 1999 i el 2002, encara que va costar Déu i ajuda convèncer-lo pel seu poc afany de protagonisme. Brufau el va succeir al capdavant d'aquest prestigiós fòrum d'opinió entre el 2002 i el 2005.

"És una cosa temporal", recordava que li va dir Brufau. Però, gràcies a la seva implicació, va portar aquesta empresa, amb Rafael Villaseca, un executiu que abans havia dirigit Panrico-Donuts, com a número dos, fins a dalt de tot. Va sortir de l'embolic de l'opa fallida sobre Endesa i va acabar liderant el procés d'absorció de l'elèctrica Unión Fenosa el 2008.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El somni iniciat amb Brufau de crear un grup energètic integrat s'havia aconseguit, no sense abans desgastar-se en pugnes accionarials pel control de grups com Iberdrola o Endesa. Però en aquesta ocasió, amb opa amistosa i sense traves polítiques. Amb tots els beneplàcits oficials, perquè en el sector energètic no es pot moure fitxa sense el vistiplau del Govern. I tot sent només un jubilat, segons insistia.

Després de cedir el testimoni de Gas Natural al seu amic, el president de Criteria i de la Fundació Bancària La Caixa, Isidré Fainé, Gabarró va passar a ser president d'honor de la companyia.