EUA evita que el G20 es pronunciï contra el proteccionisme

En la primera reunió de les 20 potències econòmiques del món industrialitzat, Donald Trump s’ha sortit amb la seva. La trobada del G-20, que va començar divendres i va finalitzar ahir a la ciutat alemanya de Baden-Baden, es va acabar sense que els ministres d’Economia demanessin reforçar el comerç lliure ni «resistir totes les formes de proteccionisme». El que ha sigut el dogma del G-20 els últims anys ha canviat amb l’arribada del magnat republicà a la Casa Blanca.

La falta d’aquest capítol suposa una concessió a l’Amèrica primer que esgrimeix Trump per aconseguir un informe final comú. A diferència de tots els seus antecessors, el president nord-americà ha girat l’esquena a grans acords de lliure comerç com el controvertit TTIP i ha amenaçat de multar les empreses nacionals que fabriquin els seus productes fora dels EUA i imposar noves taxes sobre les importacions. Així, el secretari del Tresor, Steve Mnuchin, tampoc va descartar demanar la renegociació de l’Organització Mundial del Comerç (OMU).

La influència del Gabinet negacionista de Trump també va forçar el G-20 a obviar al document el compromís de les potències més contaminants del món amb l’històric Acord de París del 2015 per frenar el canvi climàtic.

COMPRENSIÓ

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

Tot i que aquest gir proteccionista i nacionalista ha disgustat la Unió Europea (UE) el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, pare de l’ortodòxia fiscal, va demanar en aquesta trobada celebrada a porta tancada amb els principals bancs mundials comprensió davant la falta d’un consens que molts han vist amb decepció. Divendres passat, el president del Bundesbank Jens Weidmann va advertir als nord-americans que apostar per la «desregulació per estimular l’economia pot tenir un efecte contrari».

Al document que recull les primeres conclusions de les negociacions, sí que s’hi inclou la voluntat de treballar «per enfortir la contribució del comerç» mundial, així com «reduir la desigualtat» mentre s’impulsa el creixement econòmic. Malgrat aquestes promeses, diversos informes apunten que arran de l’impacte de la crisi financera global la bretxa social entre rics i pobres s’ha incrementat, cosa que ha beneficiat només les elits i les grans empreses.