El frau descobert per Hisenda a Catalunya creix el 24%

L’Agència Tributària estatal (AEAT) va fer aflorar l’any passat a Catalunya un total de 2.643 milions d’euros. Això suposa un increment del 24% en comparació de l’any anterior. L’augment, que contrasta amb el del 7% del 2015, es va deure a la minoració de devolucions (contribuents que veuen reduït el retorn que van rebre), però també als ingressos derivats d’inspeccions i d’altres actuacions de les àrees de recaptació i gestió. Hi destaquen les dirigides a professionals, a societats i als seus socis o grans fortunes, segons fonts del fisc. Així mateix, subratllen que aquests resultats es van obtenir en un context de millora econòmica. Malgrat això, les comprovacions van correspondre encara, en part, a exercicis amb bases imposables a la baixa per la crisi, que no va començar a remuntar-se fins al 2014.

    Tot i que l’alça a Catalunya és molt més elevada que l’estatal (14.883 milions d’euros, el 5% menys que el 2015), les dades no poden comparar-se (gairebé el 18% del total davant del 14% de l’exercici anterior) perquè la delegació central de grans contribuents opera a tot el territori estatal i no hi ha dades per autonomies, segons fonts d’Hisenda.

    Les comprovacions a grans empreses van créixer el 12% respecte a l’exercici anterior. En l’àrea d’inspecció es van arribar als 673 milions a Catalunya per ingressos i minoració de devolucions, xifra que suposa una alça de més del 15%. Per un altre costat, es van fer 7.404 comprovacions en companyies del cens de grans empreses, el 12% més; amb el 28,9% més d’ingrés efectiu.

BÉNS EN SOCIETATS / S’ha practicat una mitjana anual de 600 comprovacions a professionals durant els dos últims anys i de 380 en societats i els seus socis. En aquests casos, es regularitzen béns i rendiments de persones físiques que acumulen fraudulentament bona part de la seva capacitat econòmica en societats quan haurien de tributar per l’impost de la renda (IRPF). El Govern català preveu posar en marxa a Catalunya un impost específic per a aquests actius, acordat amb la CUP. 

    Igual que en altres delegacions especials de l’Agència Tributària, la de Catalunya té una línia específica d’investigació sobre grans fortunes. Això beneficia les arques autonòmiques, en especial Catalunya, que recapta al voltant de la meitat de l’impost del patrimoni.

    Al llarg de l’any passat, Hisenda va continuar fent actuacions presencials en sectors o activitats en què es presumeix que hi prima l’economia submergida. Així, les unitats d’auditoria informàtica van participar a Catalunya en un total de 227 expedients (11% del total), el 8% més que el 2015. En aquestes s’investiga la utilització de programari d’ocultació de vendes. Amb aquestes operacions s’aconsegueixen proves i s’escurça la durada dels procediments d’inspecció.

MERCABARNA I DISCOTEQUES / Els lloguers turístics no declarats van centrar una part de les pentinades fiscals en sectors que utilitzen molt l’efectiu. A més, van seguir les pentinades fiscals, amb 3.740, el 13,5% més i al voltant del 15% del total de tot Espanya; centrades en zones turístiques i comercials (amb especial incidència en els lloguers turístics no declarats, en què es fa servir efectiu amb més intensitat). En aquestes actuacions es capta informació per detectar incompliments que donaran lloc a una comprovació. En aquest àmbit hi ha les operacions al mercat del peix de Mercabarna, a discoteques i a altres sectors, en què a més d’aflorar recursos en negre van augmentar les declaracions voluntàries. 

Notícies relacionades

El deute fiscal pendent de cobrament a tot Espanya és de 45.849 milions

Les prioritats del control fiscal

LÍMIT DE PAGAMENT EN EFECTIU / També es van analitzar 1.072 denúncies, el 39% més que el 2015, per verificar si es complia la limitació de pagaments en efectiu (màxim de 2.500 euros).

    Dintre de les actuacions inspectores que culminen amb una denúncia per delicte fiscal (més de 120.000 euros de quota defraudada), l’ingrés de responsabilitats civils (deutes tributaris) es va disparar el 21%, fins a 89 milions d’euros. Al seu torn, en l’àrea de recaptació es van fer 5.866 investigacions de moviments financers i, per evitar buidatges patrimonials, es van adoptar 725 mesures cautelars, el 46% més. I es van realitzar declaracions de responsabilitat per 311 milions, el 39% més, fet que amplia les possibilitats de cobrament efectiu.