Javier Pacheco: «CCOO ha de passar de la resistència a l'ofensiva»

CCOO de Catalunya començarà aquest dimarts un congrés en què qui ha sigut líder fins al mes de març de la federació d’Indústria, Javier Pacheco (Barcelona, 1970), és per ara l’únic candidat per agafar el relleu de Joan Carles Gallego. Com a dirigent de Nissan, on va començar a treballar als 20 anys, Pacheco va viure conflictes que li donen un bagatge a peu de trinxera amb el qual ara anuncia que vol que el sindicat passi «de la resistència a l’ofensiva».    

–¿Quin projecte vol posar en marxa al sindicat? 

–Ens plantegem que el sindicat CCOO ha de passar de la resistència a l’ofensiva, aprofitant els canvis que s’estan produint en la societat i en l’economia.

–¿Amb quins mètodes o eines passaran a l’ofensiva? 

–El nostre principal instrument són els 141.000 afiliats cotitzants que tenim i més de 21.000 delegats, que ens converteixen en la primera força social de Catalunya perquè no hi ha cap més organització com la nostra. Hem d’escoltar més els nostres afiliats.

–¿Com combatrà el sindicat la precarietat laboral, amb velles o noves formes de lluita? 

–El que s’ha dit en l’espai sindical de discussió oberta durant l’any passat és obrir nous marcs d’organització i nous instruments de mobilització per garantir la lluita contra la precarietat i per construir la igualtat social. Una altra eina que tenim és la negociació col·lectiva, que ha de ser capaç de garantir drets de persones que estan en espais col·lectius i aïllades. Demanem la derogació de la reforma laboral, però no ens conformem amb això, treballem per derogar-la amb fets i apoderant als treballadors.

–Llavors, ¿el sindicat estarà en l’empresa, al carrer i també en fotos amb el Govern? 

–Si hi ha una foto dels agents socials amb la seva contrapart és perquè estan plantejant la seva proposta o perquè estan firmant un acord basant-se en les seves propostes. Entendre així la concertació sens dubte és la millor manera de progressar democràticament. 

–¿Què li aporta la seva trajectòria al comitè d’empresa de Nissan i després com a secretari general de la Federació d’Indústria? 

–Aporta bagatge, bo o dolent, però bagatge. Jo vaig conèixer el sindicat a l’empresa i vaig aprendre a gestionar el conflicte, que es veu a l’empresa posant d’acord els companys i lluitant per ella. A la federació comences a pensar que hi ha interessos molt semblants als de la teva empresa que fan necessari establir polítiques comunes. 

–El salt a secretari general arriba en ple debat sobiranista. ¿Com ho afronta? 

–És una realitat que viu el poble de Catalunya. Tenim un conflicte derivat d’una situació de precarietat social derivada de la crisi i les retallades que ha fet que avui es visqui pitjor que abans de la crisi. En aquesta situació tenim una àmplia i legítima aspiració per avançar en un espai d’autogovern i també de sobirania que s’expressa de diferents maneres. Nosaltres tenim un 40% dels nostres afiliats que defensen una Catalunya independent i un 42%, el federalisme i un 13%, el model autonòmic. Tot això necessita una solució política perquè es generen tensions. Nosaltres vam prendre la decisió fa quatre anys de buscar la centralitat democràtica. 

–Al congrés es preveu una actualització de la posició del sindicat CCOO sobre el sobiranisme. ¿En què consisteix? 

–És una actualització d’aquesta postura que defensa la centralitat democràtica. La solució política del conflicte passa perquè Catalunya decideixi què vol fer. Però també s’ha de garantir el caràcter vinculant del que es decideixi i articular aquesta decisió amb instruments per viure que no es vegin afectats pel model de relació amb l’Estat. Nosaltres volem dir a la societat catalana que tenim una gran força social organitzada que posem a disposició de garantir la capacitat de decisió del poble català. 

–¿Considera que aquest conflicte polític està afectant la gestió del Govern de la Generalitat? 

–Sí, totalment. El problema del conflicte polític institucional és la paralització de la responsabilitat d’una institució. El Govern de la Generalitat està paralitzat actualment. Quan va començar la recuperació econòmica fa dos anys no es van restablir drets retallats perquè no hi havia espai polític per a això a causa de les pròrrogues de pressupostos, molt marcats per la situació política actual. No s’està intervenint perquè hi ha un conflicte polític que ha paralitzat l’exercici de la política amb majúscules. 

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

–¿Amb quin equip de direcció portarà a terme aquest projecte al sindicat? 

–Amb una direcció bastant renovada que manté l’equilibri entre l’experiència de la direcció actual amb un model molt semblant pel que fa a la configuració. La nova direcció suposa una ruptura generacional per la diferència entre els herois de la democràcia i els que ja hem viscut i crescut en democràcia. Un altre canvi és que serà una direcció molt feminitzada en què hi haurà més dones que no pas homes.