L'Estat invertirà 32 milions menys a Catalunya respecte al 2016

La pluja de 4.200 milions en infraestructures per a Catalunya fins al 2020 que va anunciar la setmana passada el president del Govern, Mariano Rajoy, comença en comptagotes. El projecte de Pressupostos de l’Estat que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar ahir al Congrés dels Diputats inclou una partida d’inversió territorialitzada per a Catalunya de 1.149,58 milions, que són 32 menys que els pressupostats per al 2016 (1.181,25 milions), el 2,7% menys.

Aquest descens casa malament amb la promesa que va fer Rajoy als mateixos empresaris catalans a qui va demanar col·laboració contra els intents secessionistes de la Generalitat, dins de l’anomenada 'operació diàleg' amb Catalunya. Montoro va dir que la promesa de Rajoy «se sustenta» en l’actual projecte de Pressupostos, si bé no s’aplicarà de forma plena fins al 2018.

Des dels ministeris d’Hisenda i de Foment es van fer esforços per explicar que la inversió prevista per a Catalunya puja si es compara, no amb el que està pressupostat el 2016, sinó amb l’executat al llarg de l’any passat (890 milions). També es va intentar subratllar que el 2017 Catalunya guanyarà pes sobre el total de la inversió regionalitzable, al passar del 10,6% del 2016 al 13% aquest any. Amb la mateixa intenció, el ministre Íñigo de la Serna va elevar a 1.306 milions la inversió en l’autonomia del seu departament i entitats dependents, augmentant encara més la confusió sobre l’abast de les xifres.

Esforços en va per als que, com la diputada socialista Meritxell Batet, subratllen que la porció d’inversió dirigida a Catalunya quedarà en tot cas per sota del 18%, que és el pes de l’economia catalana sobre el total espanyol.

L’ÚLTIM GRAN AJUST

Les magres xifres de la inversió a Catalunya són el ressò de l’últim gran ajust pressupostari amb el qual el Govern de Rajoy pretén posar el colofó final el 2017 a la disciplina imposada per la Comissió Europea sobre els comptes espanyols. Si es compleixen, el dèficit públic passarà des del 4,6% del PIB del 2016 al 3,1% previst per al 2017, abans de situar-se el 2018 per sota del 3%, que és el límit a partir del qual Espanya podria sortir del procediment de dèficit excessiu (PDE) i alliberar-se dels homes de negre de la CE.

Segons Montoro, aquests comptes «impulsen la creació d’ocupació, enforteixen la cohesió social i reforcen el creixement econòmic i la competitivitat». El projecte incorpora una pujada de l’1% dels sous públics, una amplíssima oferta d’ocupació pública i una alça mínima de les pensions, del 0,25%. A més a més, segons el ministre, aquests comptes haurien de contribuir a fer que «es desencalli la interinitat de la política espanyola».

El ministre va fer una crida a «la responsabilitat dels grups polítics» perquè afavoreixin la tramitació d’aquests comptes i fins i tot va apel·lar a l’abstenció del PSOE. El grup socialista, però, segueix treballant en l’esmena de totalitat contra el projecte, que està previst que es debati el 4 de maig. L’objectiu del Govern central és tenir els comptes aprovats l’última setmana de juny.

INGRESSOS I DESPESES

En conjunt, el pressupost consolidat de l’Estat (Estat, Seguretat Social i organismes autònoms) incorpora un total de despeses per import de 318.443,70 milions d’euros (l’1,3% més que el 2016) davant d’uns ingressos consolidats per un total de 280.211,77 milions (el 2,5% menys que el que està pressupostat el 2016).

El ministre Montoro va destacar el pes de la despesa social, que passa del 53,5% del total el 2016 al 55,8% el 2017, impulsat per l’augment de la partida de pensions, del 3,1%, i d’altres prestacions econòmiques (+15,55), mentre que la despesa en prestacions per desocupació baixa el 6,6% parel·lelament a la reducció prevista del nombre de parats.

MENYS INFRAESTRUCTURES

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

A la graella de despeses consolidades del Pressupost del 2017 crida l’atenció el descens del 10,99% en la partida d’infraestructures, que passa de 6.049 a 5.392 milions. El descens s’eleva al 21% si s’analitza la inversió en infraestructures de l’Estat i dels organismes i empreses públics, que passa dels 9.545 milions pressupostats el 2016 als 7.540 previstos per a aquest any per a projectes en carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, costes i medi ambient.

Del sacrifici en la inversió no se’n salva cap autonomia, excepte les illes Canàries, comunitat d’on procedeixen dos dels vots que necessita el PP per aprovar els Pressupostos (Coalició Canària i Nova Canàries) i que rebrà 8 milions més d’inversió territorialitzada que el 2016.