BARCELONA CONTRA LA 'LLEI MONTORO'

Pisarello: "És una llei injusta que ens ofega"

Gerardo Pisarello reivindica un model de finançament local "més just" que doni autonomia als ajuntaments, "primers garants de la cohesió social"

"Aquesta llei dificulta les remunicipalitzacions i ens impedeix plantejar una renda mínima més ambiciosa", exemplifica el regidor

 

  / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Lluny de treure pit pels 97,5 milions d’euros de superàvit amb què l’Ajuntament de Barcelona va tancar l’exercici del 2016, l’alcaldessa Ada Colau ha assenyalat des del primer moment el ministre Cristóbal Montoro com a culpable d’una situació que considera «insostenible». «Els ajuntaments som majors d’edat. És una enorme irresponsabilitat deixar-nos sense eines. Som els primers garants de la cohesió social», diu el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que denuncia que l’anomenada 'llei Montoro' és «un cop contra el municipalisme; una llei injusta que ens ofega».

«Va molt més enllà del que exigeix la Constitució, fins i tot més del que requereix el marc europeu. És més restrictiva i més antisocial. Una llei excessivament rígida que castiga els ajuntaments sanejats, com el de Barcelona, i els que han heretat situacions de sobreendeutament de governs anteriors, com el de Madrid», assenyala el regidor, que afegeix que la coneguda com a 'llei Montoro' té moltes conseqüències, més enllà de la regla de la despesa. Impedeix, per exemple, reforçar les plantilles. «L’Ajuntament de Barcelona té una temporalitat del 13%, però la llei no ens permet internalitzar», exemplifica.

La regla de despesa força els ajuntaments que no tenen un nivell elevat d’endeutament i generen superàvit a guardar els diners en un calaix o a invertir-los en el que la llei qualifica d’«inversions financerament sostenibles», com ara edificis, fet que indigna Pisarello.

RENDA MÍNIMA GARANTIDA AMBICIOSA

A la pregunta de què faria l’Ajuntament de Barcelona si no hagués d’aplicar la regla de la despesa, el tinent d’alcalde ho té clar: «Planificar de manera més eficaç per poder reforçar les polítiques socials». «Podríem, per exemple, plantejar una renda mínima garantida més ambiciosa», subratlla.

A ulls del número dos de Colau, un dels principals problemes d’arrel de la llei és que condiciona l’orientació de les polítiques municipals. «Els ciutadans de Barcelona han votat Colau, i els de Madrid Carmena, no Montoro; no pot ser ell qui decideixi en què inverteixen els ajuntaments», assenyala. «Aquesta llei és un instrument per afavorir la recentralització i debilitar els ajuntaments. Un cop als municipis i també un cop democràtic», insisteix. «Bona part del problema que ens trobem amb les remunicipalitzacions ve d’aquí», indica el primer tinent d’alcalde.

Malgrat el caràcter restrictiu de la llei, Pisarello assenyala que l’any passat es van fer dues modificacions pressupostàries amb les quals es va poder tirar endavant el seu promès pla de xoc social: «Intentem buscar les fissures legals que ens permetin impugnar l’esperit de la llei».

«RAONAMENT PERVERS»

Notícies relacionades

El regidor també subratlla el que als seus ulls és «un raonament pervers». «La ciutadania no entén per què els ajuntaments estan obligats a deixar superàvits milionaris al calaix, i que a més s’hagin de destinar a pagar els bancs en un moment en què hi ha necessitats socials urgents», insisteix.

Més enllà de la regla de la despesa, el dirigent comú planteja un replantejament global del finançament local.  

Madrid accepta retallar la seva despesa en 238 milions

Aquesta és la figura que estan fent servir a l’Ajuntament de Barcelona i altres corporacions locals per donar sortida a part dels seus estalvis i és la via per la qual ha optat Madrid per complir l’exigència de retallada pressupostària el 2017 que imposa Hisenda sense deixar de realitzar les inversions programades (que es finançaran amb càrrec a estalvis del 2016). «Sempre hem dit que complirem amb una normativa hostil i negativa i que ho farem sense menyscabar les polítiques públiques i la despesa perquè defensem que són compatibles les dues coses: la realització d’acords de no disponibilitat amb el blindatge de les polítiques públiques», va afirmar Sánchez Mato.