La forta desigualtat amenaça l'ordre econòmic internacional

Podria argumentar-se que durant molts anys les receptes econòmiques del Fons Monetari Internacional van contribuir a exacerbar les desigualtats econòmiques i, per tant, a encoratjar indirectament la reacció populista que qüestiona ara els pilars de l'ordre internacional. Però en els últims temps, l'organisme que presideix Christine Lagarde s'ha convertit també en un dels principals pregoners del perill que comporta ignorar la desafecció social generada per la disparitat d'ingressos i els desequilibris de la globalització comercial. En el seu últim informe, aquesta preocupació s'expressa més clarament que mai.

"El sistema de relacions econòmiques internacionals sorgit de la segona guerra mundial està sotmès a greus tensions, malgrat els beneficis globals que ha generat, precisament perquè el creixement i els ajustos econòmics resultants van crear sovint desigualtat en termes de beneficis i costos dintre dels països", assegura el cap econòmic de l'FMI, Maurice Obstfeld. La temptació proteccionista recorre el món, des dels Estats Units de Donald Trump a la França de Marine Le Pen i, a ulls del Fons, s'ha convertit en una de les principals amenaces per a l'estabilitat global.

GUERRA COMERCIAL

"Un risc destacable és un gir cap al proteccionisme que faci esclatar una guerra comercial, afirma Obstfeld, que reconeix que l'escepticisme davant la integració econòmica i el multilateralisme no deixa de guanyar terreny, especialment en les economies avançades. Obstfeld ho atribueix a la feble recuperació, l'estancament dels salaris o els "trastorns estructurals del mercat de treball". Però també als desajustos de la globalització comercial i els canvis tecnològics, que han deixat a la cuneta els treballadors menys qualificats, suplantats per un exèrcit de màquines.

"El comerç ha sigut un motor del creixement, al promoure un impressionant creixement dels ingressos per càpita i el declivi de la pobresa al voltant del món, especialment en les nacions més pobres", diu l'informe de l'FMI, que aquesta setmana celebra a Washington la seva Assemblea de Primavera. "Però els seus beneficis no sempre s'han compartit amb equitat dintre dels països i el suport polític al comerç seguirà erosionant-se si no és que els governs prenen mesures per invertir en la seva força laboral i l'ajudin a fer front a les dislocacions".

PROGRESSIVITAT TRIBUTÀRIA

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

El Fons proposa reformes per impulsar polítiques laborals actives, una "progressivitat tributària més gran quan procedeixi", inversió en educació o ajudes a la vivenda o al crèdit per facilitar la mobilitat dels treballadors. També insta a modernitzar les infraestructures públiques en aquelles regions més castigades per la globalització i programes per reciclar els seus treballadors. La crida sona més urgent i pertinent que mai, donada l'escassa capacitat de reacció que estan demostrant els partits tradicionals per solucionar les desigualtats i reformar l'oscil·lant sistema internacional de la postguerra. 

Com ja es va veure als EUA als anys vint del segle passat, l'FMI sosté que les conseqüències d'abraçar una volta cap al proteccionisme podrien ser desastroses. "Capitular davant aquestes pressions seria com infligir-se deliberadament una ferida, ja que faria apujar els preus que paguen els consumidors i les empreses, minvaria la productivitat i reduiria l'ingrés global de les llars", diu el conseller econòmic Maurice Obstfeld.