Blesa recorre la seva condemna per les 'black' al considerar il·lícites les proves

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha recorregut davant el Tribunal Suprem la condemna a sis anys de presó per l'ús de targetes opaques de l'entitat argumentant que el cas es va basar en proves obtingudes de forma il·lícita amb les quals es va vulnerar el seu dret a la intimitat econòmica. El condemnat eludeix així el recurs basat en la reivindicació de la seva innocència i se centra en un possible defecte de forma del procés. 

Miguel Blesa va ser condemnat el 23 de febrer a sis anys de presó per apropiació indeguda del patrimoni de Caja Madrid per gastar-se 436.688 euros amb targetes opaques de l'entitat (les anomenades 'targetes black'); amb ell van ser condemnats els altres 64 usuaris de les vises, entre ells el seu successor al capdavant de l'entitat, Rodrigo Rato, que també ha recorregut la sentència.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

En el document presentat al Suprem, Blesa al·lega que l'obtenció de les dades no va comptar amb la pertinent autorització judicial, ja que es va accedir sense el seu consentiment a una informació de Caja Madrid que va ser posteriorment manipulada pels serveis de Bankia. Aquesta informació, que es va conèixer durant el judici com "el full Excel", recull "suposades disposicions" de Blesa, a les quals Bankia va accedir abans de comunicar-ho al FROB o a la Fiscalia.

Aquestes despeses, sosté Blesa, no eren sinó un mitjà de disposar d'una retribució, i ni tan sols eren propietat de Bankia, sinó de Caja Madrid i posteriorment de la Fundació Montemadrid; i ni consta que s'autoritzés legalment Bankia a obtenir aquesta informació sobre els titulars de les targetes o sobre les despeses efectuades amb elles.