Rebel·lió sindical contra un mercat laboral a la deriva

Tots els dies han de ser 1 de Maig. Els partits han de sentir l'alè dels treballadors al clatell. Aquests són els plans que tenen els dos principals sindicats, Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), a partir del Primer de Maig i aquest és el missatge que volen portar als ciutadans que es manifestaran en alguna de les 73 marxes convocades en una jornada amb una forta càrrega reivindicativa. La mobilització permanent es fa necessària, segons Ignacio Fernández Toxo i Josep Maria Álvarez, que es lamenten que la reforma laboral del 2012 encara segueixi vigent i no s'hagi configurat una majoria parlamentària per derogar-la. I cada dia que passa, serà més difícil.

"Necessitem recuperar drets i que el creixement de l'economia arribi a milers de ciutadans", afirmava dies enrere Álvarez. Les centrals reconeixen que la millora econòmica està creant llocs de treball, però això no va acompanyat d'una millora general de la situació de les famílies. La feina que s'ofereix és precària i temporal, els salaris no han recuperat el poder adquisitiu perdut en els últims cinc anys i els preus amenacen amb seguir pujant, les prestacions per desocupació cobreixen cada vegada menys parats i la immensa majoria de les pensions tenen quanties escasses. Tot això "no s'ha produït per casualitat; el Govern buscava aquests efectes amb la reforma laboral", va dir Toxo davant una assemblea de delegats de CCOO divendres passat.

SENSE MAJORIA POLÍTICA

El primer enemic a batre, per tant, és la reforma laboral. Però els sindicats clamen en un desert polític. Gairebé un any sense govern (2016) i dues eleccions perquè finalment torni a governar l'inspirador d'aquesta reforma, Mariano Rajoy, és un temps perdut, segons les centrals. L'oposició "no ha sabut gestionar els resultats de les eleccions del 2015 i ha permès que governi Rajoy", retreu el líder de CCOO. Pràcticament aquesta legislatura no ha començat fins al mes de desembre passat i ha passat poc temps perquè els partits de l'oposició, sobretot PSOE i Podem i fins i tot Ciutadans, ara aliat del PP als Pressupostos, no hagin tret la seva artilleria parlamentària per anul·lar els efectes negatius de les reformes.

Les dues iniciatives que fins ara UGT i CCOO han traslladat als partits i en què han empleat més esforç de mobilització, són al dic sec. Es tracta de la iniciativa legislativa popular per a una renda mínima per als dos milions de persones que no reben cap prestació i una proposició de llei, que va tramitar Podem, per incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) a 800 euros mensuals el 2018.

EL REVÉS DE L'SMI

En canvi, les centrals van patir un seriós revés amb l'acord a què van arribar al desembre l'Executiu i el PSOE per incrementar un 8% l'SMI, que l'ha deixat en 707 euros, molt per sota de la seva reivindicació, i apujar les bases màximes de cotització que permetrà augmentar les quotes a la Seguretat Social i que hi hagi més ingressos per pagar la creixent factura de les pensions. Tot això a canvi del suport socialista al sostre de despesa.

Paral·lelament, el diàleg social per al pla de xoc per l'ocupació, la reorganització de les prestacions als aturats i les pensions s'ha desenvolupat a la velocitat del cranc. El Govern ha ajornat qualsevol decisió, excepte la pròrroga ja prevista del Programa d'Activació per a l'Ocupació (PAO),Programa d'Activació per a l'Ocupació fins a l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat prevista per al juny.

Notícies relacionades

Maria Roig: "Sempre es parla dels ni-nis, però jo soc una sí-sí lluitadora"

Irene Roque: "Hi ha firmes que s'aprofiten dels joves amb ofertes trampa"

Els comptes oficials sí que recullen l'acord per a l'ocupació pública que consolidarà uns 200.000 llocs de treball actualment ocupats per interins. D'aquesta forma, l'Executiu evita una altra estirada d'orelles del Tribunal Europeu per la discriminació en les indemnitzacions per acomiadament entre els interins i els fixos.

A les centrals no els ha anat gaire més bé en la negociació col·lectiva amb la CEOECEOE, que pràcticament està paralitzada. CCOO i UGT volen un acord marc que serveixi de referència per negociar els convenis en els sectors més febles i a les pimes que els permeti apujar els salaris i recuperar drets. Però les patronals, com indirectament l'Executiu, miren més lluny, al juny, quan se sàpiga qui serà el líder del PSOE.