La ZAL del Port de Barcelona rebrà 200 milions d'inversió fins al 2020 en noves naus logístiques

El Centre Intermodal de Logística (Cilsa) invertirà fins a 200 milions d’euros d’a-quí al 2020 en la construcció de 450.000 metres quadrats de noves naus a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Barcelona. «L’objectiu és desenvolupar el 100% del sòl pendent» i aprofitar l’auge econòmic que viu l’entorn barceloní. Els terrenys de la ZAL es consideren els últims espais logístics de primera qualitat disponibles a la primera corona de Barcelona. 

El director general de Cilsa, Alfonso Martínez, va avançar ahir que la comercialització es farà «amb claus en mà», per encàrrec, encara que no es descarta la inversió directa en algunes naus per oxigenar la saturada oferta d’espai actual (el 97,2% d’ocupació). Alguns dels edificis previstos podran tenir fins a 20 plantes. La inversió es finançarà amb un préstec participatiu de 20,5 milions per part dels accionistes, i amb 75 milions procedents d’un préstec del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Aquest últim s’enquadra en el Pla d’Inversions per a Europa, l’anomenat pla Juncker, com a complement a la infraestructura estratègica del Corredor Mediterrani. Fruit d’aquesta macrooperació immobiliària es derivaran al voltant de 4.000 llocs de treball directes i 6.000 més d’indirectes, segons Martínez.

«Només podrem ser útils al port de Barcelona i a l’activitat econòmica si som capaços d’augmentar l’oferta d’operadors logístics en el nostre àmbit», va dir el conseller delegat de Merlin Properties, Ismael Clemente, principal accionista de Cilsa.

SECTORS INTERESSATS / Cilsa ja està negociant 150.000 metres quadrats de contractes per a aquest 2017 amb firmes del sector de la distribució, del comerç electrònic, de moda i de correu urgent, encara que els responsables de la firma no van voler donar noms de les empreses que hi estan interessades. «En qualsevol cas es tractarà de grans firmes amb moviment de trànsit marítim elevat», va dir Martínez.

El 2016, Cilsa va facturar 40,7 milions, va obtenir un ebitda de 19,9 milions, que espera doblar en els pròxims sis anys, i va registrar un resultat net de 5,2 milions. La superfície construïda total actualment a la ZAL és de 635.280 metres quadrats, dels quals Cilsa en gestiona 403.280, mentre que 232.000 estan en mans de tercers.

El president de Cilsa i de Port de Barcelona, Sixte Cambra, va aplaudir aquests resultats i els objectius de futur, i va afirmar que les accions de la gestora s’alineen en plena «coin­cidència d’interessos» per tenir un «hub logístic» de primera línia per al port barceloní.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La ZAL hauria de contribuir a fer més atractiu el port de Barcelona per distribuir productes cap a Madrid i la resta d’Espanya, davant la dura competència del port de València, a menys distància però amb pitjors infraestructures.

PUJARAN ELS PREUS / Cilsa considera que els preus per metre quadrat augmentaran en el futur malgrat l’oferta més gran disponible, com a conseqüència d’un context econòmic adequat per a les inversions logístiques i el nivell tècnic de les infraestructures ofertes a la ZAL, adequades per a la distribució ràpida de productes a l’àrea metropolitana. Les empreses orientals de comerç electrònic són serioses candidates per ocupar els nous espais. El deute financer net de Cilsa es va situar en 102,1 milions d’euros al final del 2016.