Hisenda es llança a la caça d'ingressos ocults de blogs i compravenda per internet

A ls lloguers turístics a través de plataformes d’internet, com Airbnb, o les activitats de 'crowdfunding' o micromecenatge, se sumen avui nous negocis als quals Hisenda ha començat a llançar el llaç gràcies al creuament d’informació. L’Agència Tributària disposa cada vegada de més informació i dades gràcies a diferents sistemes de rastrejament d’internet que permeten aflorar activitats que eludeixen el pagament d’impostos i que formen part del pla de control tributari. I aquí entren també les compravendes a través de webs que posen en contacte oferents i demandants i el negoci creixent dels bloguers.

  

 No fa gaire, a un dels clients de Roger Cabeza, assessor fiscal i delegat de l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (Apttcb), li va passar. És una persona que té una web que va començar a guanyar seguidors i, per tant, a tenir ingressos per publicitat. «Li van enviar una carta del fisc perquè l’empresa que factura els anuncis aplica l’IVA, que ell després no ingressa al fisc», explica. Encara que no sigui una gran quantitat va regularitzar les declaracions de la renda dels dos exercicis anteriors i, espantat, va cancel·lar el negoci.

    

En el cas de les compravendes per internet es persegueixen les operacions que suposin un augment patrimonial per al venedor, és a dir, que vengui el producte o el bé per un preu més elevat del preu al qual el va comprar. Això significa articles de col·leccionista o de luxe, encara que no sempre. En aquest sentit, l’Apttcb destaca que «cada vegada que un particular obté un rendiment, per un servei o per la venda d’un bé, estaria davant d’una activitat econòmica amb la consegüent tributació per IVA, si és el cas; o per l’impost de la renda (IRPF)». Una de les claus per alleugerir la factura fiscal radica en «l’habilitat» de considerar o demostrar que es tracta d’una activitat econòmica, la tributació de la qual és més lleugera que la de les persones físiques.

ÀNIM DE LUCRE

Al marge de les obligacions tributàries de les empreses titulars de les plataformes, es tracta de caçar els ingressos que obtenen els particulars. No és tant les despeses que es comparteixen en trajectes de BlaBlaCar, que n’estan exempts, com que els ingressos que obté, per exemple, una persona per fer de conductor d’Uber tributin. El que és essencial és que hi hagi ànim de lucre i que l’activitat sigui habitual. Si és així, s’ha de tributar per l’IRPF o per l’impost de societats, si és una persona jurídica.

  

 La qüestió de l’IVA és més complexa. En el cas d’Airbnb, qui rep la contraprestació en quedaria exempt, fora que presti serveis hotelers, com la neteja o el canvi de roba, durant el servei. Tot això afecta aquestes noves activitats de l’economia col·laborativa, un nou model de consum entre particulars que es val de plataformes d’internet o de xarxes socials per créixer.

SUPERADES

La qüestió és que la legislació fiscal està feta per a uns fets i circumstàncies superades per la realitat del mercat, explica Joan Cortecans, president de l’Apttcb.

    

Hisenda vigila tot el que passa a la xarxa gràcies al desenvolupament d’eines tecnològiques que, per exemple, permeten recopilar anuncis de pisos i vivendes en portals com Airbnb i incorporar-los a la seva base de dades. Després l’ocupació de tècniques de big data facilita el treball i la delimitació de l’objectiu davant l’inici de campanyes de control o comprovació. Això mateix és en el que està treballant per estrènyer el control de les grans fortunes i patrimonis.

  

Notícies relacionades

¿Quant cobra un 'influencer'?

Impostos i el gat de Schrödinger

 L’Agència Tributària ja ha demanat a les empreses propietàries de portals web que proporcionin dades sobre les transaccions relatives a lloguers de vivendes, trajectes en cotxe i venda d’altres productes i serveis, amb l’objectiu de recollir la màxima quantitat d’informació possible, segons el sindicat que agrupa els tècnics d’Hisenda, Gestha.

En el pla de control es recullen mesures com la intensificació i el reforç de l’anàlisi dels nous mitjans de pagament –criptomoneda, plataformes mediadores de pagament, pagaments des de dispositius mòbils etcètera–, ja que poden facilitar l’opacitat de les operacions.