Cinc anys de rescat autonòmic

El 2012 va ser l’any dels rescats encadenats. Setmanes abans que Espanya demanés a la Unió Europea el rescat del sistema financer espanyol (el juny del 2012), el Ministeri d’Hisenda ja havia dissenyat el Pla de Pagament a Proveïdors (PPP) per fer arribar a les comunitats diners amb els quals poguessin atendre les factures guardades al calaix. Poc després, el juliol d’aquell mateix any, va arribar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). La prima de risc estava pels núvols i malgrat que el Tresor havia de pagar un preu astronòmic per demanar diners en els mercats, almenys ho aconseguia; una cosa que per a la major part de les comunitats autònomes era pràcticament impossible.

El FLA es va convertir en l’instrument de rescat de les autonomies. Hisenda els faria arribar els diners que necessitessin per finançar la seva despesa i refinançar els venciments del seu deute públic, però a canvi haurien de passar per l’adreçador. Haurien de reconduir els seus comptes i garantir que serien capaços de tornar al Tresor els diners que aquest els havia prestat, en un mecanisme de pal i pastanaga típic de qualsevol operació de rescat i intervenció. 

AMANIDA DE SIGLES / Després del PPP i el FLA del 2012, va venir el 2015 el Fons Social (per saldar els deutes de les autonomies amb els ajuntaments) i el Fons de Facilitat Financera (FFF, per fer arribar finançament a les comunitats que sí que complien el dèficit). Tota aquesta amanida de sigles ha servit per regar les autonomies amb 174.082,70 milions des del 2012 (un terç dels quals han anat a parar a Catalunya) i un estalvi en pagament d’interessos que Hisenda calcula en 22.062 milions.

RESCAT I INTERVENCIÓ DE CATALUNYA

Del 2012 al 2017 Catalunya ha accedit a 57.236 milions dels mecanismes extraordinaris de finançament creats per Hisenda amb un estalvi total en pagament d’interessos que el ministeri calcula en més de 7.500 milions en tot el període. 

A canvi, el Govern de la Generalitat s’ha hagut de sotmetre a la disciplina creixent que ha anat imposant Hisenda a totes les autonomies que s’han anat acollint als mecanismes de liquiditat. Primer va ser presentar plans de retallar despeses i aconseguir més ingressos; després va venir un ferri esquema d’enviament mensual de dades a Hisenda; després va venir la disciplina dels terminis de pagament a proveïdors; més tard, l’obligació d’entrar en el sistema de factura electrònica d’Hisenda i, més recentment, l’adscripció forçosa al protocol amb Farmaindústria per al proveïment centralitzat de medicaments i a la regla de despesa sanitària, sota pena de no poder ampliar la cartera bàsica de serveis de salut.

INTERFERÈNCIA A LA RUTA SOBIRANISTA

Enmig d’aquest esquema general, l’Executiu central va fer un pas de gegant en la condicionalitat imposada només a Catalunya quan el novembre del 2015 va aprovar una ordre ministerial per evitar que la liquiditat del FLA es pogués derivar a activitats relacionades amb la ruta sobiranista del Govern, que es va regirar contra aquesta decisió.

Com a colofó a tots aquests mecanismes d’intervenció, Catalunya (i totes les autonomies que es van acollir al FLA del 2016) va haver de presentar el maig d’aquell any un Pla d’Ajust en què, a més d’incloure mesures d’ingressos i despeses, va haver d’incorporar un llistat de 15 reformes estructurals que el Govern es comprometia a abordar a canvi de finançament. En el llistat del maig del 2016 es va incloure un compromís de «flexibilització d’horaris comercials: augment de festius d’obertura i d’hores setmanals d’obertura per a tots els establiments», que el Govern ha encarrilat en un projecte de llei presentat el gener del 2017.

També s’hi va incloure el compromís d’una «adaptació expressa de la llei autonòmica en matèria de col·legis professionals a la normativa bàsica», que encara no ha pres forma.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La Generalitat es troba així tan atrapada a les xarxes del FLA que el Govern ha hagut de reconèixer davant els inversors que Catalunya dependrà del finançament del Govern espanyol a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) fins al 2026, un horitzó difícil de conciliar amb la ruta sobiranista que propugna el president Carles Puigdemont. 

Només el País Basc i Navarra, amb els seus avantatjosos sistemes de finançament autonòmic, no s’han vist abocades a demanar suport financer a l’Estat. Madrid, que va intentar esquivar el dictat d’Hisenda, arrossega no obstant un deute amb el Tresor de 3.192 milions del Pla de Pagament a Proveïdors i de la Facilitat Financera.