Pluto en la silueta de Ginebra

A finals dels 60, el principal edifici de l’ONU a Ginebra era el de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Democristians i socialdemòcrates dominaven la política mundial. Anys més tard, aquell centre va ser ocupat pels negociadors de la liberalització comercial (GATT) l’actual Organització Mundial del Comerç (OMC). Avui l’arquitectura emblemàtica a la ciutat suïssa està dominada pel centre de convencions de l’OMPI, per al debat i la promoció de la propietat intel·lectual (per resumir, patents i multinacionals). La més ben dotada de personal. Però a la vegada, emergeixen dos edificis més per a altres necessitats globals: L’ACNUR, agència per als refugiats, i l’OIM, dedicada a les migracions.

Amb aquesta clarificadora imatge de l’evolució de la silueta d’edificis singulars de Ginebra, l’economista britànic Guy Standing, un dels principals investigadors socials europeus, aborda l’evolució de la globalització des de l’entrada en el nou segle. El seu llibre La corrupción del capitalismo (Pasado&Presente), presentat a Barcelona, és complementari del seu altre títol d’èxit d’ara fa set anys: El precariado (Pasado&Presente). Aquest últim descrivia els efectes de la globalització financera en la classe treballadora; el recent, les causes. Són 30 anys d’investigació d’un acadèmic britànic que en el canvi de segle va treballar a l’OIT. «Escric des de l’esquerra», adverteix.

No existeix una definició canònica de qui pertany al precariat, neologisme que fusiona precari i proletariat. Ni tan sols els seus membres saben que coincideixen com a classe social emergent, tot i que des de la descripció que en va fer Standing el 2010, han passat unes quantes eleccions a Europa per detectar què voten, i no és socialdemocràcia ni postcomunisme. Un precari és qui ha perdut la seguretat laboral, els ingressos regulars, classe mitjana que deixa de ser-ho. No són exclosos socials.

Una investigació exhaustiva, desenes de documents i estadístiques consultades, més voluntat divulgadora, porten Standing a recuperar un parell de termes per descriure les últim novetats de la globalització: rendisme i plutocràcia. Sobre el primer, Standing diu que avui «la nova lluita de classes ja no és entre burgesos i proletaris sinó entre precaris i rendistes [ingressos per la propietat del capital, sense funció de crear riquesa]. Keynes ho va detectar als anys 30, però no va preveure que el capitalisme crearia una infraestructura per protegir els rendistes». Un indici n’és l’OMPI.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En la mitologia grega Plutos és el déu de l’agricultura, la terra que aporta riquesa. En la romana ja és convertit en fortuna per l’atzar. Aristòfanes el converteix en comèdia d’intriga: Plutos és deïtat cega, ¿Perquè pot ajudar a qualsevol que fos honrat o perquè no vol els efectes de qui fa fortuna? Standing respon ràpid: «La plutocràcia està cega per pretendre imaginar un món diferent. Només pensen a acumular, i no els fa cap falta. És insostenible políticament, econòmicament i socialment». Com a anècdota, Standing va ser convidat en l’última cimera de Davos (l’oracle capitalista). «Hi anava a fer tres conferències sobre precariat i renda bàsica [el seu pròxim llibre], …però en vaig fer quatre. Estaven tots desconcertats amb l’auge del feixisme. S’adonen de la seva ceguesa davant el seu sistema d’extracció de rendes».

Delatador de corrupcions

Standing no és un anticapitalista sinó un delatador de les seves corrupcions intrínseques. Dues són d’impacte per com de bé que les descriu l’ecosociòleg: les patents que protegeixen les grans corporacions d’invents que majoritàriament provenen d’investigacions públiques; i les subvencions i les exempcions fiscals (capitalisme d’amiguets) que han corromput tant governs com partits tradicionals. L’autor tampoc és un mil·lenarista dels que auguren l’acabament de l’activitat laboral pels robots. «Hi haurà altres feines», diu, «però el que s’ha de vigilar és com es fa la redistribució de les rendes que generin». Una altra alerta, molt actual, és la desconfiança de les plataformes capitalistes de la mena d’Uber. Són una altra cara del precariat. «Hi haurà més ruptures», augura. ¿I quin edifici li agradaria que destaqués en el futur a Ginebra? «El dedicat als drets humans», sentencia.