Barcelona prepara un increment del cadastre l'any que ve

L'Ajuntament prendrà mesures per pal·liar una alça mitjana que podria ser superior al 30% en 10 anys

El consistori de Terrassa també veurà augmentat el valor cadastral dels immobles fins a un 25%

fcosculluela28355143 barcelona  15 1 2015   eficiencia energetica prueb160620170043

fcosculluela28355143 barcelona 15 1 2015 eficiencia energetica prueb160620170043

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El procés de revisió cadastral a Barcelona i Terrassa, les dues ciutats que l’han sol·licitat fins ara al Ministeri d’Hisenda, ha començat i entrarà en vigor a partir del pròxim 1 de gener. A Barcelona l’augment de valors conseqüència de la revisió cadastral serà d’una mitjana del 30% respecte de la base del 2002, l’última vegada que es va realitzar una revisió cadastral completa. A Terrassa, on feia 21 anys que no es portava a terme una mesura d’a-quest tipus, l’alça serà de gairebé el 25%.

Tant a la capital catalana com a la cocapital del Vallès Occidental, els consistoris han anunciat mesures a través de les ordenances fiscals per a l’any 2018 per pal·liar els efectes de la pujada d’aquests valors que constitueixen la base d’impostos tan importants com l’IBI. Entre juny i juliol començaran a notificar-se els nous valors als propietaris.

En els dos casos s’ha iniciat el procediment d’aprovació de la ponència de valors dels béns urbans de les dues ciutats per part de la direcció general del Cadastre. Aquesta mesura és la de més calat en la valoració del parc d’immobles d’un municipi i s’acostuma a realitzar cada 10 anys per adaptar-lo o acostar-lo a la realitat del mercat. L’any passat van ser 55 municipis els que van portar a terme revisions cadastrals que han entrat en vigor aquest any. Entre aquests hi ha capitals de província com Conca i actualitzacions parcials a Madrid, Almeria o Santander. 

CADA CINC O DEU ANYS / La ponència de valors que s’ha posat en marxa a Barcelona i Terrassa, que té en compte des de la localització fins a les característiques de l’immoble o l’antiguitat, serveix per determinar el valor cadastral sobre el qual després s’aplica el tipus de gravamen de l’IBI, que va d’un mínim del 0,4% a un màxim de l’1,1% per als immobles urbans. Periòdicament, a més a més, un mínim de cinc anys després de l’última revisió cadastral general, es realitzen unes actualitzacions mitjançant coeficients que s’inclouen als Pressupostos Generals de l’Estat. 

Per al 2017, donat que els comptes públics encara no s’havien aprovat i els ajuntaments necessitaven elaborar les seves ordenances abans que s’acabés el 2016, el Govern va optar per incloure’l en un reial decret llei que ha significat un augment de fins al 8% en 2.452 municipis de tot Espanya que ho van sol·licitar prèviament.

En tot cas, a més que la llei disposa que l’alça s’apliqui de manera gradual al llarg de 10 anys, els ajuntaments tenen eines per pal·liar-ne els efectes a l’IBI. A Barcelona, el consistori anunciarà d’aquí uns dies les mesures previstes que van en aquesta línia, segons diverses fonts municipals.

NOU MODEL FISCAL/ El tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, del qual depenen la hisenda i les finances municipals, ja va defensar fa mesos «un nou model fiscal a Barcelona», més redistributiu i més just tant des del punt de vista fiscal com ambiental. Les ordenances fiscals ja van congelar l’IBI al 98% de les vivendes. Aquesta «continuarà sent la filosofia del govern municipal, mostrant que aquestes ordenances poden ser una eina per combatre la desigualtat», va dir.

A Barcelona, encara que la mitjana d’augment prevista és del 30%, els increments de valors cadastrals, aquesta pot estar per sobre en districtes com Gràcia, l’Eixample o Pedralbes, mentre que en altres com Nou Barris o Sant Andreu, pot estar per sota, segons les estimacions dels experts i consultories especialitzades en la gestió de tributs locals com Euro-Funding.

Notícies relacionades

En el cas de Terrassa, s’aplicarà una fórmula progressiva complementària per reduir l’impacte amb un límit màxim previst del 5% durant els tres primers anys. En cas de descens, la rebaixa s’aplicarà el primer any.

L’objectiu és que els valors cadastrals se situïn al voltant de la meitat del valor de mercat i la qüestió és que en unes zones està al voltant del 45% i en altres arriba al 60%.