10 països de la UE van perdre més de 300 milions per les pràctiques fiscals de Luxemburg

El president de la Comissió Europea, i ex primer ministre del Gran Ducat, va aquest dimarts a l'Eurocambra a explicar els acords fiscals del seu país

2
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTINEZ / BRUSSEL·LES

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Jun-cker, compareix avui davant la comissió que investiga els papers de Panamà per explicar els acords fiscals que va tancar amb centenars de multinacionals quan era primer ministre de Lu-xemburg. I ho fa precedit d’una dura acusació del grup dels Verds al Parlament Europeu, que xifren en més de 350 milions de dòlars (uns 317 milions d’euros) els diners que una desena de països europeus –entre ells Espanya– van deixar d’ingressar entre el 2005 i el 2016 a causa de les pràctiques fiscals del Gran Ducat.

Una situació afavorida, sostenen, pel tractament especial de què ha disfrutat durant anys el Gran Ducat –també Àustria i Bèlgica–, que ha aconseguit esquivar l’intercanvi automàtic d’informació fiscal i d’aquesta manera «ha permès als evasors fiscals amagar diners a les autoritats del seu país de residència», denuncien en l’informe que presentaran avui durant l’audició amb Juncker, a qui li demanen explicacions.

Concretament, segons l’anàlisi, el perjudici per a una desena d’Estats membres –Bèlgica, Alemanya, Dinamarca, Espanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Holanda, Portugal i Suècia– va ser de 353,99 milions de dòlars (uns 317 milions d’euros). Al capdavant se situa Alemanya, amb unes pèrdues xifrades en 197,9 milions de dòlars, per davant del Regne Unit, amb 41,6; Bèlgica, amb 35,95, i França, amb 31,2 milions. La quantitat que hauria deixat d’ingressar la hisenda espanyola seria la més baixa, 1,54 milions.

Luxemburg, prossegueix l’estudi, va bloquejar durant anys de forma sistemàtica la directiva sobre l’intercanvi automàtic d’informació i tota la legislació destinada a lluitar contra el frau i l’evasió fiscal, a més de permetre a les grans fortunes i a les multinacionals evadir impostos gràcies a la benèvola fiscalitat luxemburguesa. A més, gràcies al secret bancari, el Gran Ducat –del qual el democristià també va serministre d’economia entre 1989 i 2009–s’ha convertit en un centre financer atractiu, atracció que ha augmentat amb l’entrada en vigor de la normativa sobre intercanvi automàtic.

Notícies relacionades

«TRACTAMENT ESPECIAL» / «La quantitat de dipòsits i préstecs en mans d’altres països a Luxemburg va començar a augmentar just després de la introducció de la directiva que inclou un tractament especial per a Luxemburg, Àustria i Bèlgica», i «els diners emmagatzemats a Luxem-burg van seguir creixent fins a l’esclat de la crisi financera a finals del 2007», avisen, insistint que és obvi que el Gran Ducat va servir com a «paradís fiscal».

Per exemple, els dipòsits d’alemanys a Luxemburg van créixer en més d’un 250% entre el 2000 i el 2007 i la creació d’empreses off shore a través del despatx panameny d’intermediaris Mossack-Fonseca es va disparar fins a les 1.300 el 2005. A més, els dipòsits amb propietaris a les illes Caiman o Panamà van anar augmentant progressivament, encara que arran de l’augment de la retenció fiscal van anar emigrant cap a altres llocs.