El Banc d'Espanya avisa de la forta retallada de les pensions futures

El Banc d'Espanya estima que les reformes de les pensions ja posades en marxa els últims anys condueixen a una reducció dràstica d'aquestes prestacions a mitjà termini. En concret, les dades apunten que la pensió mitjana, que amb dades del 2013 se situa en el 60% del salari mitjà, caurà fins al 40% del sou mitjà el 2060, i això només si l'entorn econòmic és "molt favorable", perquè en cas contrari, podria ser pitjor. Alguns estudis citats pel Banc d'Espanya estimen que la pensió mitjana el 2050 serà el 30% inferior que la prestació prèvia a la reforma del 2013.

Tenint en compte aquest avís, el Banc d'Espanya aconsella als polítics decidir ara quin nivell d'ingressos mitjans es pretén per als futurs jubilats i, a partir d'aquí, determinar la fonts necessàries d'ingressos. Però, per sobre de tot, el Banc d'Espanya recomana "transparència" en aquest debat, segons es desprèn de l''Informe anual' de la institució publicat aquest dimarts, en què analitza els principals reptes i les perspectives de l'economia espanyola.

Segons aquest informe, les reformes introduïdes en anys recents permeten contenir l'evolució de la despesa en pensions, "encara que a canvi d'una disminució de l'import de la pensió mitjana respecte al del salari mitjà". Segons la seva opinió, "les tasques pendents per al futur en aquest àmbit consisteixen, per tant, a determinar la relació desitjada entre salaris i pensions, i les vies per garantir la suficiència d'ingressos del sistema", s'afirma. Entre les opcions de debat, també es proposa seguir actuant sobre el retard en l'edat de jubilació o l'impuls de plans privats de pensions. 

PETROLI I TIPUS D'INTERÈS

Aquest és un dels missatges crucials que trasllada l'organisme que presideix Luis María Linde en el seu informe, en què s'assenyala la desocupació estructural, l'envelliment i la productivitat com les tres prioritats que ha d'atendre la política econòmica espanyola per garantir el creixement de l'activitat i el benestar a mitjà termini.

L'organisme certifica que "l'economia espanyola va mantenir un elevat ritme de creixement el 2016, i va superar les expectatives vigents abans que comencés l'any". A més, avança que "s'espera que la recuperació continuï el 2017", si bé adverteix de l'existència de "riscos significatius".

L'avanç del proteccionisme en el comerç mundial, la previsible pujada dels tipus d'interès, la baixa rendibilitat de les entitats financeres i l'encariment del petroli són els quatre factors de risc que el Banc d'Espanya percep per a l'economia espanyola per la seva elevada obertura a l'exterior, el seu alt nivell d'endeutament públic i privat, l'encara elevada taxa de morositat de la banca i la seva gran dependència energètica exterior.

L'organisme supervisor de les entitats financeres avisa que, malgrat  les millores aconseguides en la morositat i en els nivells de capital, la banca espanyola es manté vulnerable davant la possibilitat de vaivens de l'economia (proteccionisme, pèrdua de valor de determinats actius o encariment de la prima de risc) que podrien acabar provocant noves restriccions del crèdit. Aquesta situació, segons el supervisor, exigeix augments addicionals d'eficiència en les entitats i suggereix considerar les vies "d'una certa consolidació addicional dins del sector" (fusions) i de buscar "fonts alternatives de recursos" (per exemple, un increment de les comissions).

PUJADA DE TIPUS D'INTERÈS

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

En el seu informe anual, el Banc d'Espanya també analitza l'impacte que tindria una possible pujada de tipus d'interès d'un punt percentual sobre una economia altament endeutada com l'espanyola.

Segons la seva anàlisi, aquest encariment "no es traslladaria igual a tots els agents de l'economia". L'impacte "podria ser ràpid, però relativament modest", en el cas de les llars i les empreses, si, com va passar en els últims mesos de l'any passat, aquesta pujada es concentra sobretot en els tipus a llarg termini. En canvi, en el cas del deute públic de les administracions, l'efecte podria ser "més intens" en termes de més cost, però també "més lent".