L'excúpula de la CAM defensa la veracitat dels comptes previs a la fallida

Els tres exresponsables de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) que van declarar ahir davant el tribunal de l’Audiència Nacional que els jutja van coincidir a defensar la veracitat dels últims comptes que van elaborar abans de la fallida de l’entitat, els del 2010 i els intermedis del 2011, encara que cadascun va optar per una estratègia de defensa. L’expresident de l’entitat Modesto Crespo es va centrar en la seva tasca representativa, mentre que els exdirectors generals Roberto López Abad i María Dolores Amorós van apel·lar, respectivament, a KPMG i al mateix Banc d’Espanya.

Crespo va negar qualsevol responsabilitat en la seva elaboració, al no tenir els coneixements comptables necessaris, i va sostenir que «fins a 15 dies abans» de la intervenció per part del Banc d’Espanya les notícies sobre la caixa «eren sempre positives». López Abad es va aferrar a l’argument que els comptes del 2010 els va auditar KPMG, com havia fet en els 19 anys anteriors, i es van admetre «sense esmena». Amorós va ser la més crítica amb l’organisme supervisor i va sostenir que se’ls van aplicar criteris que no es van convertir en llei fins al 2012 o el 2013.

López Abad i Amorós s’enfronten a una petició fiscal de set anys i mig de presó i multa de 180.000 euros per un delicte societari de falsedat dels comptes en concurs amb estafa o, si no n’hi ha, apropiació indeguda agreujada en concurs amb administració deslleial. L’acusació que exerceix el Fons de Garantia de Dipòsits sí que acusa Crespo i demana per a ell i per a Amorós nou anys de presó, així com tres per a López Abad. L’acusació que exerceixen els titulars de quotes participatives sol·licita 16 anys de presó per a cadascun.

COMPTES PER UNANIMITAT

Notícies relacionades

Comença el judici contra l'excúpula de la CAM a l'Audiència Nacional

Ja pots viatjar des de Barcelona fins a la casa del Pare Noel

Crespo, que va recordar que els comptes de la CAM s’aprovaven per unanimitat, va inaugurar el torn dels acusats. El va seguir López Abad, que va sostenir que l’entitat «no era la primera de la classe», però tampoc «el pitjor del pitjor» com va dir l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

Pel que fa al correu electrònic que va enviar a Amorós i al llavors director general d’Inversions i Riscos, Francisco José Martínez García, en què indicava que «s’han de treure 300 milions d’euros» abans de final del 2010, l’acusat va sostenir que s’havia descontextualitzat.