Les noves pensions es reduiran el 4% cada dècada

L'entrada en vigor, l'1 de gener del 2019, del factor de sostenibilitat previst en la reforma de pensions del PP suposarà una retallada de les rendes dels jubilats del 4% cada 10 anys que, a més, serà acumulatiu. Aquest és el càlcul que ha realitzat el sindicat UGT a partir de l'última actualització del Programa d'Estabilitat que el Govern va aprovar a finals d'abril i que va remetre a la Comissió Europea (CE).

No obstant, el d'UGT és un dels càlculs més prudents ja que altres experts apunten a una retallada superior que ja no neguen ni els 'savis' que van formar part de la comissió a la qual el Govern va encarregar l'última reforma.   

En les seves projeccions econòmiques, l'Executiu analitza l'impacte dels canvis introduïts el 2013, com el factor de revalorització, que fins ara ha servit per apujar les pensions només el 0,25%, i el de sostenibilitat que, mitjançant una fórmula matemàtica, determinarà la quantia de les futures pensions en funció dels ingressos en el sistema de Seguretat Social.

Precisament d'aquest càlcul és del que extreu Mari Carmen Barrera, secretària de Política Social i Ocupació de la UGT, la conclusió que la retallada de les rendes dels nous jubilats serà del 4% cada 10 anys, "independentment de la demografia i de l'esperança de vida" de la població, subratlla. "Una pensió de 1.000 euros mensuals no passarà dels 960", assenyala, i recorda que la pensió mitjana que reben els més de 8 milions de pensionistes a Espanya és de 918 euros.

INGRESSOS

La reforma de pensions del PP ho fia tot a la marxa de l'economia i al volum d'ingressos a la Seguretat Social. El problema radica en l'elevat dèficit del sistema i en el fet que els nous cotitzants tenen carreres laborals irregulars amb quotes no gaire altes a causa de les feines precàries i temporals.

Fins als Pressupostos Generals de l'Estat del 2017 el Govern de Mariano Rajoy no havia plantejat injectar recursos al sistema (poc més de 10.000 milions d'euros s'han pressupostat per a aquest any per pal·liar el buidatge del fons de reserva) tot i que la previsió és que la despesa augmenti en la pròxima dècada ja que els nous jubilats tindran carreres de cotització més llargues i partiran de sous més elevats que els dels seus pares.

En aquest sentit, UGT denuncia que en el Programa d'Estabilitat 2017-2010 que l'Executiu ha enviat a Brussel·les la despesa amb prou feines varia, tot i que augmentarà el nombre de pensionistes, per la qual cosa s'utilitzarà el factor de sostenibilitat com a fre. Fa quatre anys, quan es va fer la reforma, la despesa en pensions representava l'11,8% del producte interior brut (PIB), mentre que el 2050 serà del 12,3%. Des d'aquestl moment, la despesa baixarà perquè gairebé no quedarà ningú de la generació del ‘baby-boom’, que és la que ben aviat es jubilarà massivament.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Tot i que el Govern entén que la despesa s'ha d'adequar als ingressos per cotitzacions, aquests es mantenen estables al voltant de l'11% del PIB des que va esclatar la crisi, segons UGT. Barrera, per això, denuncia que el problema de les pensions no és només de despesa, sinó que les persones grans puguin "viure dignament".

XIFRES D'EUROPA

En aquest sentit, recorda que en altres països europeus l'Estat destina recursos extra per als jubilats. Per exemple, a Alemanya i França els ingressos per cotitzacions socials són més alts (del 14% i del 16,9%, respectivament), que als dos països les aportacions de l'Estat al pagament de pensions representen més del 25% del total de despesa i que Itàlia, França o Àustria dediquen fins a tres punts més del seu PIB que Espanya a les rendes dels jubilats sense que es posi en qüestió l'equilibri pressupostari de les seves finances públiques.