REACCIONS

Clients indecisos, empleats tranquils

No hi va haver nervis a les oficines del Popular, els empleats segueixen amb resignació el destí que els espera, mentre que els clients es qüestionen la seva fidelitat al banc

zentauroepp38778367 popular170607161904

zentauroepp38778367 popular170607161904 / SANDRA HINTERDORFER

2
Es llegeix en minuts
MAX JIMÉNEZ BOTÍSAS / BARCELONA

Felicitat Querol és una empleada del Popular jubilada. Ha passat uns dies molt dolents, "d'incertesa", en les seves paraules. Però finalment, pot respirar amb alegria "perquè hi ha una solució".  No deixa de ser curiosa la reacció d'una gran part dels empleats del banc que absorbeix el Santander. Respiren tranquils, malgrat que una gran part d'ells són accionistes del banc. En les diferents ampliacions de capital realitzades pel Popular, una part del capital va anar a parar a les seves mans. No va fer falta aconsellar la compra d'accions per part de la direcció; es donava per descomptat. "Tinc accions del banc i estic tranquil", comentava un empleat d'una oficina del banc, que prefereixen mantenir l'anonimat.

De fet, tots prefereixen mantenir l'anonimat, fins i tot el director d'una de les grans sucursals de Barcelona, que ressaltava la tranquil·litat amb què els clients s'han pres aquest dimecres la notícia: "Ahir, que encara no se sabia res, hi havia més nervis, però avui, com veu, tot està tranquil", comentava. "¿Estan igual de tranquils els empleats que van comprar accions?", se li preguntava. "S'haurà de veure, però aquesta va ser una decisió personal", explica. Almenys, de moment, conserven la feina. Però això també està per veure. La integració al Santander no serà innòcua a efectes d'ajust d'estructura.

EMPLEATS COMPRESSIUS

En termes generals, els treballadors, fins i tot, resulten més comprensius amb el rumb que ha pres l'entitat que els mateixos clients del banc. "Conec la situació. No em preocupa, perquè tinc poca quantitat de diners ja", comenta Lluís Esquerrà, un client del banc. "Ja percebia que això no anava bé", afegeix. La seva opinió reflecteix en gran mesura les expectatives en els dies previs a l'absorció: "Havia de venir un altre banc a comprar o havia de ser un rescat, encobert, perquè l'Estat no es gasta res en res. Però ho paga tot: autopistes que no tenen trànsit, trens que no porten passatgers, aeroports on no aterren els avions..." La seva visió no està lluny del rescat privat que s'ha acabat produint.

Esquerrà és menys comprensiu amb els empleats -i no empleats- que van comprar accions: "La gent quan compra accions s'hauria d'informar que si el banc va malament, ell, com a accionista, en pagarà les conseqüència. El que passa és que el banc no li diu als compradors d'accions el que es trobaran després".

Notícies relacionades

Els clients, en general tenen una doble perspectiva de la situació: el resultat és bo, però és possible que acabin prenent precaucions addicionals. "La solució que s'ha adoptat és una tranquil·litat per a tots els clients. Hi havia incertesa des de fa més d'un any", comenta Álex Sanz, treballador d'una empresa que opera habitualment amb el Popular. "Amb tot aquest embolic teníem intenció de canviar alguns fons, però potser, l'empresa ara s'esperarà a prendre aquesta decisió", afegeix. 

No tots els clients veuen una solució definitiva en el Santander. "Soc client de tota la vida del Popular i és ara quan em preocupo. Si un banc pot caure aquest és el Santander. Són els grans els que tenen més perill", afirma José Martínez.