Montoro suggereix que no pensa dimitir per l'amnistia fiscal

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no pensa dimitir després de la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar inconstitucional l’amnistia fiscal del 2012, aprovada pel Govern del PP. Abans de participar en l’assemblea general de la patronal catalana Foment del Treball a Barcelona, Montoro va admetre que sentia «concernit», no desautoritzat, per la sentència dictada pel Tribunal Constitucional i per això anirà al Congrés a fer les seves valoracions.

Al seu torn va aprofitar per llançar un obús a la Generalitat a l’afirmar que és al Parlament on cal anar «a donar explicacions», que és el que, al seu parer, «hauria de fer també el president Carles Puigdemont» en relació amb el procés.

Encara que no va rebutjar explícitament que anés a dimitir, tenint en compte les seves explicacions, va ser el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, que l’acompanyava en la seva visita a la patronal, qui amb un somriure als llavis ho va deixar clar: «Serà que no».

I, per si hi havia dubtes, amb la seva sorna habitual, va criticar els socialistes. «Que el PSOE demani la meva dimissió no és una novetat. Informativament, no crec que a cap de vostès els cridi l’atenció. No sé quantes vegades ha demanat la meva dimissió», va afirmar.

I, respecte a la mesura que va acordar fa cinc anys per fer aflorar rendes ocultes, es va tornar a referir a la situació en què es trobava Espanya, a les portes d’un rescat econòmic. En aquesta línia va insistir que la crisi del país en aquell moment era tan «profunda» que «podia haver perjudicat l’existència mateixa de la zona euro».

És per tot això que va defensar la regularització especial que es va acordar, com un mal menor i inevitable. «La vida és com és i les responsabilitats de Govern porten a haver de fer coses encara que no t’agradin», va sentenciar.

PUJADES D’IMPOSTOS / També en aquelles dates van apujar els impostos, especialment l’IRPF. Era «una situació límit», va reiterar, i després va recordar que, posteriorment, quan les finances públiques van millorar, els van abaixar, encara que no fins als nivells precrisi. Davant d’aquest escenari, va afegir, el Govern es va veure obligat a prendre mesures «que a cap ens agrada haver de prendre».

El ministre va insistir que serà en la comissió d’Hisenda del Congrés on valorarà àmpliament la sentència del Tribunal Constitucional. Davant la pregunta de si serien possibles noves amnisties fiscals en el futur va ser contundent: «Es tracta de no tenir mai més necessitat d’això», gràcies al creixement econòmic i la millora de les finances públiques.

Al seu torn va defensar les mesures que, també en la passada legislatura, després del període d’amnistia fiscal, va prendre el Govern del PP, com l’obligació de declarar els béns que es tenen en altres països. «És molt positiu que tots els contribuents que tinguin béns i drets a l’exterior els tinguin correctament declarats a la Hisenda Pública. Això ho podrem contrastar l’any que ve», va precisar.

Amb la seva decisió, el Tribunal Constitucional va avalar el recurs presentat pel Grup Socialista del Congrés dels Diputats el juny del 2012, el mateix exercici en què va entrar en vigor aquesta mesura de regularització especial, amb un termini per acollir-s’hi que va finalitzar el novembre d’aquell any.

GARROTADA POLÍTICA / De totes maneres, la sentència constitueix sobretot una garrotada política i moral ja que gairebé no tindrà conseqüències pràctiques sobre els 30.000 contribuents que es van acollir a aquella amnistia sempre que les regularitzacions siguin fermes. En tot cas, genera dubtes davant la possibilitat que hi pugui haver noves regularitzacions especials en el futur, després d’aquesta sentència judicial.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

La majoria de l’oposició va exigir la dimissió de Montoro. El Govern, per la seva part, va defensar la seva gestió i la regularització especial i fins i tot va afirmar que va ser una mesura que va contribuir a evitar el rescat d’Espanya, segons el portaveu de l’Executiu, Íñigo Méndez de Vigo.

Amb l’amnistia fiscal tot just es van ingressar la meitat dels 2.500 milions d’euros previstos pel Govern a l’aprovar la mesura.