El Banc d'Espanya dona per perduts 60.613 milions, el 78% de les ajudes a la banca

El Banc d'Espanya dona per perduts uns 60.613 milions d'euros en ajudes públiques (39.542 milions) i semiprivades (21.071 milions) a la banca amb xifres de tancament del 2015, el 78,7% dels 76.950 milions totals. Fonts de l'organisme, no obstant, han defensat que "sense ajudes no hi havia manera" de recapitalitzar i sanejar la banca, ja que les caixes no podien cobrir capital pels seus propis mitjans. En un informe sobre la crisi publicat aquest divendres, argumenta a més que la liquidació de les entitats amb problemes hauria suposat un cost molt més alt per als contribuents, ja que haurien d'haver sortit al rescat dels dipòsits dels clients. "Això hauria tingut un efecte demolidor sobre l'estabilitat de la resta del sistema financer, sobre l'economia real i sobre l'ocupació", ha advertit. 

Les ajudes han suposat un augment del deute públic de 50.312 milions amb dades d'abril. El supervisor estima que, entre els recursos públics i els del Fons de Garantia de Dipòsits (aportats per la banca però gestionats per l'Estat), es van injectar 64.098 milions de capital en 14 entitats amb problemes i es van assumir pèrdues per actius problemàtics per valor de 10.390 milions i per altres contingències per valor de 4.139 milions. A això s'hi sumen els 540 milions ja perduts per l'Estat en el banc dolent Sareb. A aquests 76.950 milions s'hi han de restar els 4.139 milions ja recuperats (sobretot amb la venda de Catalunya Caixa i Nova Galicia Banc) i els 12.198 milions que s'espera recuperar, bàsicament, amb Bankia i, en menor grau, de BMN i la Sareb.

Aquestes fonts han subratllat que la xifra final de pèrdues dependrà, precisament, del preu de venda al qual s'aconsegueixi privatitzar Bankia i dels resultats de la Sareb, que encara té uns quants anys per vendre els actius tòxics dels bancs rescatats. De fet, les estimacions s'actualitzaran quan el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) publiqui el pròxim mes els seus resultats del 2016, en què previsiblement revisarà a l'alça la valoració de les seves participacions en Bankia, BMN i el banc dolent gràcies a la millor evolució de la borsa i del mercat immobiliari.

A LA MITJANA D'EUROPEA

"En termes relatius al PIB, els països amb un ús d'ajudes de capital més gran entre el 2008 i el 2015 van ser Grècia, Irlanda i Xipre (amb un valor al voltant del 20%-25% del PIB), Portugal i Eslovènia (per valor pròxim al 9 %), seguits d'Espanya, Bèlgica, Luxemburg (entre un 5 % i un 6 %) i de Dinamarca, el Regne Unit, Àustria i els Països Baixos (entre un 3% i un 4%). Per la seva part, les recapitalitzacions a Alemanya, França i Itàlia van suposar un 2,1 %, un 1,1 % i un 0,7 % del PIB, respectivament. Aquestes xifres són brutes i no incorporen les operacions de reemborsament del capital que van realitzar algunes entitats ni les recuperacions derivades dels processos de resolució. En mesures de sanejament d'actius danyats, destaquen els suports donats per Bèlgica (5,3 % del PIB), Espanya (3,1 %) i Alemanya (2,6 %)", destaca l'informe.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

"D'acord amb Eurostat, el cost fiscal, aproximat a través de l'endeutament (net d'actius) assumit pel sector públic, se situava, a finals del 2016, en l'1,8% del PIB en el conjunt de la UEM, amb diferències àmplies entre països. Així, Grècia i Irlanda són els països que més deute públic net han assumit (al voltant del 20 % del PIB), seguits d'Eslovènia i Portugal (7 %-8 % del PIB). Aquesta xifra puja al 3,8% del PIB en el cas d'Espanya. Amb tot, el cost final de l'assistència al sector financer no quedarà completament identificat fins que acabin els processos de reestructuració pendents i finalitzi l'exposició que encara té el sector públic davant el sector bancari", afegeix.