El Govern convoca una altra subhasta de 3.000 MW d'energia eòlica i solar

El Govern ha convocat una nova subhasta de fins a 3.000 megawatts (MW) de potència d'energies renovables, encara que el centra en l'eòlica i la solar. El concurs difereix poc del realitzat el 17 de maig, en el qual gairebé tota la potència en licitació va ser per a l'energia eòlica. També ha aprovat un reial decret amb ajudes de fins a 336 milions per a l'eficiència energètica per a ajuntaments de menys de 20.000 habitants i el pla Movea per a vehicles elèctrics i alimentats amb energies alternatives com el gas, amb ajudes a la compra d'entre 500 fins a 18.000 euros.

Segons el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, el resultat de l'anterior licitació va ser "extraordinàriament bo", amb una oferta que va arribar gairebé a 10.000 megawatts (MW), dels quals gairebé 8.000 eren al preu mínim.

La decisió per a aquesta nova subhasta es va prendre a la vista del resultat de l'anterior i en funció de les ofertes presentades. Amb això es va veure, afegeix el Ministeri, que existeix "un important volum de potència d'aquestes tecnologies que, no havent arribat a ser adjudicatària, és susceptible de posar-se en funcionament amb l'assegurament d'un marc retributiu que atorga un nivell de protecció mínim, però suficient per facilitar el finançament dels projectes".

Notícies relacionades

Applus torna també la seva seu a Catalunya

L’Agència Tributària oferirà una ‘declaració exprés’ de la renda a 4,4 milions de contribuents

Forestalia, el grup aragonès que ja va arrasar en la licitació del gener de l'any passat, va obtenir 1.200 MW, el 40% de la potència en concurs; i desenvoluparà una inversió, aliada amb General Electric, d'uns 1.300 o 1.400 milions d'euros. Gas Natural va xifrar en 700 milions el cost de desenvolupament dels 667 MW que va obtenir; i Endesa, a través de la seva filial Enel Green Power España, destinarà 600 milions a posar en marxa els 540 MW que va guanyar en la licitació.

Van completar el llistat grups més petits com la firma gallega Norvento, amb 128 MW; amb uns 200 milions; i el grup aragonès familiar immobiliari i energètic Brial, 237 MW i una inversió d'uns 300 milions.