¿Sap quin dia deixa de pagar impostos?

És 28 de juny, un dia motiu de celebració. No només perquè és la revetlla de Sant Pere sinó perquè és el dia en què la mitjana dels espanyols deixen de treballar per pagar impostos. És el que els economistes liberals anomenen Dia d'Alliberament Fiscal.

El 'think tank' Civisme situa aquesta data aquest any en el 28 de juny, un dia abans que l'any passat i dues jornades abans del final del termini de presentació de la declaració de la renda, en què tres de cada quatre tenen dret a devolució.

La franja d'edat en què la data arriba més tard és la de 45 a 64 anys, al situar-se en el 5 de juliol. La que arriba més aviat és la dels més grans  de 65 anys, el 16 de maig, si bé solen ser un col·lectiu amb menys rendes, tot i que a vegades amb més patrimoni.

El període més llarg de generació de rendes per cobrir les obligacions tributàries va ser el 2007, un any abans d'esclatar la crisi, amb un total de 192 dies, fins a l'11 de juliol. El període més curt va ser el 2009, en plena recessió, amb 171 dies, el 20 de maig. En tot cas, aquestes dades s'han de relacionar amb el pes de les despeses i els serveis socials. Als països nòrdics, la pressió fiscal encara és més elevada, però també la proporció destinada a despesa pública.  

ALTRES FÓRMULES

Existeixen altres formes de calcular el Dia d'Alliberament Fiscal, que situen aquesta jornada en l'actualitat a principis de maig. Tenint en compte la pressió fiscal (pes dels ingressos tributaris sobre el conjunt de la riquesa total del país) que estima el Govern per a aquest exercici, hauríem deixat de pagar cap al 7 de maig, dos dies més tard que el 2016.

També hi ha grans diferències entre autonomies. A la Rioja (només la superen Ceuta i Melilla, amb el 24 de juny) és la comunitat on els seus ciutadans abans queden alliberats de totes les càrregues, ja que aquesta data aquest any a ser el 27 de juny.

En canvi, Catalunya és el territori on més tard arriba aquesta jornada, el 5 de juliol, al ser el lloc on més alta és la pressió fiscal, segons aquesta organització liberal. De fet, l'IRPF és fins a tres punts més elevat per a les rendes més altes, però també supera la mitjana en les més baixes.

COTITZACIONS SOCIALS 

En conjunt, les cotitzacions socials s'emporten la part més gran amb una mitjana de 102 dies, a la qual s'han de sumar 35 per l'IRPF, fins a 25 per l'IVA, 11 pels impostos especials i cinc més per altres tributs estatals, autonòmics i municipals, com l'IBI, patrimoni o successions, entre altres.

Civisme destaca el pes de la suma de les cotitzacions socials i l'IRPF, que s'anomena la falca fiscal i que redueix de forma "significativa" el salari net dels treballadors. Aquesta variable a Espanya és de les més elevades del món, segons l'informe anual 'Taxing Wages' de l'OCDE, que agrupa els països més desenvolupats del món. Se situa en una mitjana del 39,5%, davant el 36% mitjà dels països més desenvolupats.

D'aquesta manera, de cada 100 euros que paga l'empresari en costos laborals, l'ocupat d'entre 16 i 29 anys cobra efectivament 64,03, xifra que suposa una falca fiscal del 35,97%.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Els treballadors de 30 a 44 anys s'emporten efectivament a la butxaca 62,26 de cada 100 euros de cost laboral, que suposa una falca fiscal del 37,74%. I els de 45 a 64 anys, 61 euros nets, la falca fiscal per franges d'edat, amb el 38,76%. Entre els més de 65 anys, de cada 100 euros se n'embutxaquen 88 per l'absència de cotitzacions socials en aquestes edats, cosa que deixa la falca fiscal en el 12,05%.

Les llars amb un o dos fills a càrrec es veuen beneficiades per les reduccions que es poden aplicar a l'IRPF. D'aquesta manera se suavitza gairebé un punt percentual la falca fiscal en tots els trams d'edat. El problema és que les cotitzacions socials no discriminen per càrregues familiars i això "anul·la els incentius per tenir fills", destaca l'estudi.