Sobrequalificació

El 1974, l’empresa automobilística Volvo va construir a Kalmar (Suècia) una planta de muntatge que trencava amb la tradició «fordiana» i introduïa formes de treball «enriquides». ¿Per què a la Volvo i a Suècia? Per moltes raons, de les quals en destacaré una: es preveia que el 1980 el 90% de la 

joventut sueca tindria estudis 

secundaris. Atraure i retenir aquells joves a un model de treball rutinari i de baix contingut era difícil.

    La Volvo es va adaptar al mercat laboral i li va anar bé. Seria 

la constatació que quan s’inverteix en formació i, en conseqüència, les feines evolucionen en 

responsabilitat i capacitat de 

decisió, millora la competiti-

vitat.

    ¿Verdaderament és així? Dos estudis recents matisen el cercle virtuós. L’estudi Alternative pathways into the labor market (2016) analitza la presència creixent d’universitaris al mercat laboral del Regne Unit. Per posar tres exemples: l’any 1979, el 10,7% dels directors de producció tenien títol universitari; el 2014, el 40%. En el mateix període, els cambrers amb titulació universitària van passar de l’1,4% al 13%, i  les infermeres del 0,8% al 50%.

    No obstant, aquest increment en la qualificació dels treballadors no ha generat un canvi substancial en els models de treball, no s’ha produït l’efecte Volvo, però sí que ha suposat una «colonització» creixent dels titulats superiors, que han passat a exercir treballs ocupats tradicionalment per treballadors amb menor qualificació acadèmica (però ben adaptats) que han empès cap a sota o a la desocupació. Un mal negoci.

    En un altre estudi d’Elisabeth Motellón: La captación y retención de talento universitario en las empresas catalanas (2017) es constata que també aquí es dona aquesta sobrequalificació, amb el 27% d’universitaris infrautilitzats. Però, ¿ho estan realment?

L’estudi i l’esforç

A la seva investigació Motellón fa la pregunta al revés: ¿qui no està infrautilitzat? I es respon «els que tenen bon expedient acadèmic». I és que, i en contra de les modes, estudiar i esforçar-se segueix sent important, i això val per a qualsevol nivell educatiu, no només per a l’universitari. La sobrequalificació, per tant, potser apunta a un altre problema, el de la falta d’estatus de la Formació Professional, tant en imatge com en motivació dels estudiants, que permet la «colonització» de «els seus 

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

treballs» per graduats superiors amb expedients acadèmics «normals».

    Potser comencem a solucionar el problema de la sobrequalificació el dia que assumim que a la universitat s’analitzen, fonamentalment, els «per què» i en la formació professional els «com», i que totes dues es necessiten i complementen. I és que un enginyer elèctric no és un electricista i mai farà igual de bé la feina de l’electricista, d’un bon electricista, s’entén.