Blesa: condemnat a presó per les 'black' i pendent d'altres acusacions

El judici de les targetes 'black' va deixar Miguel Blesa a prop d'entrar a la presó. La resolució de la Secció Quarta Penal de l'Audiència Nacional -dictat en només 20 dies després de la finalització del judici oral- va condemnar Blesa a sis anys per delicte continuat d'apropiació indeguda per l'ús de les targetes que van portar a terme tant ell com el seu successor, Rodrigo Rato, i la resta de consellers de Caja Madrid i Bankia. Encara no havia entrat a la presó ja que, juntament amb Rato, havia recorregut la sentència al Tribunal Suprem i estava pendent de resolució. Malgrat que la Fiscalia Anticorrupció havia sol·licitat la presó eludible sota fiança d'entre 75.000 i 100.000 euros fins llavors, l'Audiència Nacional va desestimar imposar aquesta quantitat. 

Al febrer, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va ordenar l'obertura de judici oral contra els consellers d'aquestes entitats al veure indicis suficients d'administració deslleial per part de Blesa i de Rato, així com de l'exdirector general Ildefonso Sánchez Barcoj, amb el propòsit d'apropiar-se de forma continuada i indegudament del patrimoni de l'entitat.

Bankia-BFA i el FROB van exercir l'acusació particular. Anticorrupció demanava quatre, cinc i sis anys de presó per a Rato i Blesa, una pena que finalment va ser adoptada pel jutge que va presidir el judici. Així mateix, la fiscalia va demanar que els acusats indemnitzessin Bankia, hereva legal de Caja Madrid, i que Blesa tornés els 9,34 milions d'euros gastats per tots els usuaris de les 'black' durant bona part del seu mandat, a partir de l'any 2003 i fins al 2010, i 2,69 milions a Rato pels càrrecs portats a terme des de la seva arribada a Caja Madrid fins a la seva sortida de Bankia.

RETRIBUCIÓ ENCOBERTA

Les targetes van constituir una retribució que van rebre 86 membres de la direcció i el consell d'administració de Caja Madrid i després Bankia, independent de les seves retribucions i despeses de representació. Ningú va declarar les despeses a Hisenda, ni l'entitat bancària ni els seus beneficiaris. Entre les despeses destacaven tres milions d'euros en restaurants, dos milions en disposicions d'efectiu, més d'1,5 milions en desplaçaments i viatges, més d'un milió en grans superfícies, prop de 800.000 euros en hotels i uns 700.000 euros en roba i complements.

Blesa, per la seva banda, va gastar 436.688,42 euros amb les targetes. Va gastar 13.148 euros en Viajes El Corte Inglés, 6.000 en una joieria, 3.200 en vins, 1.000 en una gelateria. A més en va treure 86.000 del caixer. Va pagar gairebé 9.000 euros en un sol dia del 2008 a l'Hotel Ritz. També va utilitzar la targeta per fer dues compres a la Joyería Suárez de Madrid, una primera per un import de 2.100 euros el gener del 2004 i una altra de 1.550 l'octubre del 2005, seguida d'un últim pagament de 2.350 el desembre d'aquell mateix any. L'expresident de la caixa madrilenya solia, a més, gastar diversos milers d'euros en vi a l'establiment Lavinia España Selección, per Nadal i en altres ocasions. La disposició més elevada supera els 3.000 euros el desembre del 2007.

CAUSES PENDENTS

Notícies relacionades

Un tret al pit acaba amb Blesa

"Un jubilat no és un ignorant financer": les 10 frases més polèmiques de Blesa

A més de la causa per targetes 'black', el banquer tenia pendent una altra causa instruïda als jutjats a Plaza Castilla relacionada amb la seva gestió al capdavant de la caixa madrilenya. Al febrer d'aquest any es va dictar un acte d'obertura de judici oral que el feia seure al banc dels acusats a ell i a Sánchez Barcoj per un delicte d'administració deslleial derivat dels sobresous irregulars que, segons el FROB, van causar un perjudici econòmic de 14,8 milions d'euros. De tota manera, encara no es coneixia data per al judici, en què s'enfrontava a una petició de quatre anys de presó per part d'Anticorrupció.

A més, el 2014 també va ser imputat per la venda de participacions preferents i deute subordinat que Caja Madrid va emetre el 2009 sota la seva presidència. Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'entitat va emetre 3.000 milions d'euros en un producte arriscat a persones sense coneixements financers. El seu paper en la compra del City National Bank de Florida va suposar l'obertura d'una nova causa judicial que li va comportar entrar a la presó el maig de 2013, d'on va sortir després de pagar una fiança de 2,3 milions. Finalment es va arxivar el cas iniciat pel jutge Elpidio Siva, ja que, segons la magistrada que el va tancar, l'operació “no va ser arriscada” i fins i tot “va tenir resultats positius”.