El turisme va augmentar el 13% a Madrid l'any de l'11-M

L’atemptat de l’11 de març del 2004 a Madrid va repercutir negativament en el negoci dels hotels i agències de viatges només els dos mesos següents –abril i maig– després dels quals es va produir una recuperació notable l’últim quadrimestre. L’any es va tancar amb 6,5 milions de visitants, el 13% més, molts de la resta d’Espanya. Aquest segment va créixer el 17,5%, i els turistes estrangers, el 6,3%. I va seguir creixent en anys posteriors en percentatges similars fins a superar els 9 milions l’any passat. De fet, el 2006 va ser la quarta ciutat europea més visitada i la primera d’Espanya.  

Després de l’impacte emocional que va deixar un tràgic balanç de 191 morts, els empresaris relacionats amb el turisme van témer una debacle. La caiguda de les vendes durant els mesos immediats, amb la Setmana Santa pel mig, va afectar el 82% de les empreses turístiques madrilenyes, el 30% d’aquestes per sobre del 30% del seu negoci, segons dades ofertes llavors per l’associació Exceltur. Al conjunt d’Espanya l’impacte va ser inferior, del 34,4% de les empreses, de les quals la quarta part van experimentar caigudes de vendes superiors al 10%. 

Notícies relacionades

París, entre el triomfalisme i la fragilitat

Nova York, del caos a la recuperació

En tot cas, la majoria dels experts del sector van considerar que l'impacte del terrorisme sobre l'activitat turística a Espanya era «limitat i temporal», en paraules del llavors secretari general de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), Francesco Frangialli.

L’amenaça terrorista no va canviar els plans que les autoritats locals i autonòmiques, totes dues del PP, tenien per a la ciutat. El 6 de juliol del 2005, 16 mesos després de l’atemptat, el llavors alcalde Alberto Ruiz-Gallardón va defensar davant el Comitè Olímpic Internacional (COI) la candidatura per als Jocs Olímpics del 2012. Al seu costat, José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, va ser l’encarregat de replicar al príncep Albert de Mònaco que amb una pregunta gens innocent va voler saber si Madrid podria garantir la seguretat de l’esdeveniment. Feia dues setmanes que ETA havia posat una bomba, que no va causar víctimes, a l’estadi de La Peineta, que havia de ser olímpic. La seu se la va endur Londres i l’endemà quatre bombes de terroristes gihadistes van paralitzar la capital britànica.