Álvaro Nadal: "La fòbia al turisme és per la congestió de serveis"

Álvaro Nadal (Madrid, 30 de gener de 1970), ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, va visitar dijous Barcelona per reunir-se amb el sector turístic i els seus interlocutors a la Generalitat i a l’ajuntament barceloní. Nadal explica a l’entrevista que la 'marca Barcelona' no s’ha ressentit després dels atemptats i reivindica l’atractiu de la capital catalana. Analitza també el fenomen de la turismofòbia, així com la irrupció d’Airbnb.

–¿Quin serà a curt i mitjà termini l’impacte dels atemptats?

–Hem pres com a model el que ha passat a ciutats com París, Londres i Estocolm. És aviat per fer una avaluació. En l’àmbit de les reserves dels turoperadors, hem certificat que tots els mercats emissors estan bé, segueix havent-hi un fort impuls i el desig de venir a Barcelona. Pel que fa a reserves d’avions i hotels, se sap que hi ha hagut molt poques cancel·lacions. El cap de setmana posterior als atacs va ser terrible, però immediatament després es van recuperar les reserves. Veníem d’un creixement del 10% i ara segueixen creixent el 7%.

–¿Creu que hi pot haver afectació per a la marca Barcelona?

– Barcelona és el tercer destí mundial pel que fa a congressos i es mantenen tots, i aquesta és una dada significativament bona. És molt important la imatge que ha donat Barcelona tant als mitjans de comunicació internacionals com a les xarxes socials. Es posa de manifest l’eficàcia de les administracions en l’àmbit de la seguretat i en el sanitari, i la gran solidaritat de la població. La imatge de Barcelona com a marca és molt forta, molt alabada i molt estimada. A les xarxes socials l’únic que hi ha és suport i solidaritat, no hi ha cap missatge negatiu, ni missatges que s’hagi convertit en una ciutat insegura.

–¿S’ha previst prendre alguna mesura de suport al sector?

–L’Estat, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat estem coordinats per treballar conjuntament. Hem convingut anar-nos intercanviant informació sobre el que va passant. Està per veure com es consoliden les tendències, però cadascun, en el nostre àmbit de competències, està preparat per donar el suport a aquesta ciutat, que és el que necessita i es mereix. El grau de coordinació és molt ampli.

–Just setmanes abans que tinguessin lloc els atacs, el debat a Barcelona estava centrat en el rebuig al turisme o turismofòbia.

– El terme no m’agrada, prefereixo parlar de vandalisme quan parlem d’actes violents contra els turistes o les instal·lacions turístiques.

–Em refereixo al clima d’opinió creixent de rebuig al turista.

–Els actes vandàlics no es poden considerar actes de protesta, sinó que provenen de la radicalització en determinats àmbits polítics. ¿El turisme és el causant de determinats problemes? Jo diria que no és el turisme, sinó la congestió de determinats serveis. Tot recurs, quan és limitat, necessita una regulació i això passa tant en illes com en espais urbans, per posar-ne un parell d’exemples. Espanya és un país que va rebre 75 milions de visitants el 2016. Cap país del món té aquesta capacitat de gestió.

–¿S’ha tocat sostre?

–L’èxit és que som un país que ha après al llarg de dècades a gestionar una quantitat de gent enorme que ve des de fora de les nostres fronteres i de vegades des de dins durant un període estacional i que ocupa espais públics i privats per disfrutar de les seves vacances i del seu temps d’oci. És impossible que no hi hagi friccions o problemes. Jo crec que el repte és que seguim sent una potència turística de primer ordre, la tercera mundial i la primera en competitivitat, i que siguem capaços de resoldre els problemes quan l’afluència és molt gran. Això és feina del conjunt de totes les administracions i no s’ha de llançar la tovallola. No s’ha de disminuir la capacitat del sector turístic, sinó aprendre a gestionar-lo. 

–Airbnb és una de les causants de moltes d’aquestes friccions.

–L’economia col·laborativa és un fenomen tecnològic que posa en contacte milions de persones oferents i demandants a qualsevol part del món. Una comunitat de veïns pot decidir que no accepta pisos turístics, de manera que només cal que persones privades es posin d’acord. Aquest és un nivell d’ordenació. Els ajuntaments hi poden fer moltes coses, però els que tenen les competències de la gestió turística són les comunitats autònomes. I a més a més és absolutament lògic, perquè no té res a veure l’activitat turística que hi pugui haver a les Canàries amb la de Cantàbria. 

–¿Què hi pot fer l’Estat?

–L’Estat el que pot fer és vetllar per dos àmbits: el fiscal i el de la seguretat. L’economia col·laborativa no pot ser un focus de diner negre. I les obligacions tributàries s’han de complir. Hi ha una consulta oberta de l’Agència Tributària amb Hisenda per a una regulació més estricta. La segona qüestió que estem treballant amb el Ministeri de l’Interior és que tot aquell que passi per aquest sector estigui degudament registrat. 

–¿Què més s’hi pot fer en l’àmbit fiscal?

–La plataforma ha de recaptar les dades fiscals necessàries per portar a terme l’obligació tributària. Qui és el que paga, qui és el que cobra, de quin immoble es tracta i per quina quantitat es lloga perquè es paguin els impostos que correspongui. Les autonomies també tenen les seves pròpies competències fiscals en el seu tram de l’IRPF i han de decidir com gestionen les desgravacions al lloguer. 

–¿S’ha aconseguit regular bé l’economia col·laborativa en algun país del món?

–La Comissió Europea ha d’emetre una comunicació, però va amb retard perquè la complexitat és enorme. No és fàcil establir regles comunes sobre fenòmens que tecnològicament estan tenint lloc i que fins ara han sigut majoritàriament relacions entre particulars. Els països estem treballant en aquest tema de forma intensa.

Notícies relacionades

Álvaro Nadal: "Tenim mesures previstes per si es torna a disparar la llum"

Impostos i el gat de Schrödinger

–¿Com es pot aconseguir que les plataformes tributin més?

–Ja el president espanyol va plantejar aquest tema en una reunió del Consell Europeu fa un parell d’anys. Tenim un sistema fiscal molt analògic i no té en compte la revolució digital. Les grans plataformes d’economia col·laborativa en són un cas, però podem posar l’exemple de les grans multinacionals que tributen en un únic punt amb milions de clients en altres indrets del planeta. Hem de canviar el nostre esquema digital i el de tributació digital.