Hisenda eleva el dèficit fiscal de Catalunya a 9.900 milions d'euros

El Ministeri d'Hisenda xifra el dèficit fiscal de Catalunya en gairebé 9.900 milions d'euros. Les noves dades de les balances fiscals que publica el Ministeri d'Hisenda, corresponents al 2014, eleven lleugerament el saldo fiscal negatiu de la comunitat catalana, des dels 8.800 milions de l'anterior a 9.892 milions en l'actual.

Aquesta xifra equival a dir que el conjunt dels ciutadans catalans aporten a l'Estat més ingressos del que reben d'ell en forma de despesa pública i que aquest saldo negatiu se xifra en 9.892 milions d'euros.

Quatre autonomies sobrefinancen la resta

Les noves dades de l'estadística batejada per Hisenda com a Sistema de Comptes Públics Territorials (SCPT) -les antigues balances fiscals- redueixen a quatre les comunitats autònomes amb saldo fiscal negatiu (aquelles en què els ciutadans paguen més tributs que la despesa pública ). Destaca sobretot Madrid, amb un saldo negatiu de 19.205 milions, seguida de Catalunya (9.892 milions), València (1.735 milions) i Balears (1.516 milions). En les dades relatives al 2013 també apareixia Navarra al grup d'autonomies amb saldo negatiu (-176 milions), mentre que ara forma part del grup de les que reben més del que paguen (+115 milions).

En total, aquestes quatre comunitats tenen un dèficit fiscal total de 32.348 milions d'euros que és la mateixa quantitat que es distribueixen entre les tretze autonomies restants més Ceuta i Melilla, totes elles amb una balança fiscal positiva (els seus ciutadans reben més del que aporten).

Interpretació

Les dades de l'estadística del Ministeri d'Hisenda equivalen a dir que els ciutadans de Catalunya paguen 10.044 milions d'euros més que la mitjana alhora que només reben 152 milions més de despesa pública que la mitjana dels espanyols. Per això surt la xifra del dèficit fiscal de 9.892 milions d'euros de la comunitat catalana. L'estadística corresponent al 2013 va treure un saldo fiscal negatiu per a Catalunya de 8.800 milions.

També es pot fer la lectura per càpita. Així, es podria arribar a la conclusió que cada català paga 1.337 euros més que la mitjana mentre que només rep un plus de despesa pública de 20 euros, amb la qual cosa el seu dèficit fiscal individual seria de 1.317 euros.

Un problema de 10.000 milions

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L'economista Ángel de La Fuente, que dirigeix l'elaboració de l'estadística oficial del Ministeri d'Hisenda, ha presentat les principals conclusions de l'informe aquest dijous a la seu de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) davant un grup d'experts. De La Fuente ha valorat que la dispersió en el repartiment de càrregues i beneficis que reflecteix el mapa espanyol és similar al d'altres països. "Espanya és un país normal en aquest sentit", ha dit. 

Segons De la Fuente, que uns territoris paguin més que altres guarda relació, sobretot, amb el seu nivell més elevat de riquesa. A més, que uns territoris rebin més que altres, també guarda una intensa relació amb la seva estructura social (aturats, jubilats, etcètera). Més enllà d'aquests raonaments, segons els seus propis càlculs (que no formen part de l'estadística oficial del ministeri), existeixen uns 10.000 milions de la despesa total de l'Estat amb una distribució de criteri territorial i que, des del seu punt de vista, podria ser més equitativa. Aquesta quantitat neix, sobretot, del disseny del sistema de finançament autonòmic. "Però és un problema relativament petit, manejable, que es pot solucionar", ha opinat aquest economista que també forma part del grup d'experts per a la reforma del finançament autonòmic.