'Fuga' de grans empreses catalanes de l'Ibex

Catalunya va viure ahir un fort correctiu amb l’anunci del trasllat de la seu social de dos pesos pesants catalans de l’Ibex 35, el principal índex de la borsa espanyola. L’energètica Gas Natural, amb un valor en borsa que suma 18.317 milions d’euros, va confirmar a primera hora de la tarda la mudança del seu domicili social de Barcelona a Madrid. Poc després, CaixaBank (24.416 milions) anunciava que la seva seu s’ubicarà a València. Totes dues segueixen l’estela del Banc Sabadell (9.035 milions en borsa), que va obrir la veda dijous amb l’anunci del seu trasllat a Alacant. Les tres empreses catalanes sumen un valor en borsa de 51.768 milions, més de la meitat del conjunt de les set catalanes de l’Ibex 35 que se situa en 85.148 milions (les tres esmentades més Grifols, Abertis, Cellnex i Colonial).

Les tres empreses van esgrimir arguments idèntics per a la seva marxa: blindar-se davant la inseguretat jurídica generada per la situació política a Catalunya. En el cas dels bancs, es va incidir en la voluntat de «clients, accionistes i treballadors».El canvi de seu social té un impacte econòmic difícil de quantificar, segons expliquen experts en matèria tributària. Des del punt de vista fiscal, l’impost de societats es paga de forma idèntica en totes les autonomies (excepte les forals) perquè és estatal i els impostos locals vinculats a les activitats econòmiques es mantenen. Les dues taxes autonòmiques que es deixaran de pagar a Catalunya són actes jurídics documentats i l’impost de transmissions patrimonials, la rellevància de les quals és bastant limitada. A més a més, els grups han assegurat que mantindran les seves operacions i la plantilla a Catalunya, a més a més de les seves cúpules directives.

Però si bé des del punt de vista fiscal l’impacte és poc rellevant, per a Catalunya la fuga d’empreses té un important impacte des del punt de vista d’imatge i de pes econòmic. Per a una autonomia que aspira a crear un Estat propi albergar la seu de grans companyies cotitzades és una targeta de visita davant dels mercats financers i potencials inversors, a més a més que un potencial trasllat d’unitats de negoci, en cas que es produïssin, restaria producte interior brut a Catalunya.

Aquests últims deu dies s’ha accelerat el procés d’empreses catalanes, cotitzades i no cotitzades, que han consultat als bufets d’advocats el possible trasllat de les seves seus, segons confirmen fonts de diver-

ses d’aquestes firmes. A més a més de garantir l’estabilitat jurídica, aquestes fonts destaquen que en molts 

casos també hi ha un argument comercial.

«Les empreses estan preocupades per la imatge i algunes busquen que no se les penalitzi», expliquen els experts. Moltes valoren la imatge que poden projectar en el mercat català davant l’anunci de trasllat de la seva seu i si no són cotitzades opten per no comunicar-ho.

Allau

El cert és que la imminent DUI ha provocat una allau de trasllats de companyies catalanes facilitada per un decret del Govern que entrarà en vigor avui i que permetrà moure la seu social sense que la decisió hagi de passar per una junta general d’accionistes. Entre les que ja han confirmat el seu trasllat figuren Banco Mediolanum, la biotecnològica Oryzon i la tèxtil del Maresme Dogi, totes a Madrid. L’asseguradora Catalana Occident també s’ha sumat al debat, i prendrà les decisions «a mesura que es vagin desenvolupant els esdeveniments». Abertis, que es troba immersa en una opa per part de la italiana Atlantia, ha descartat que estudiï aquesta opció. En el sector del cava, el consell de Freixenet estudiarà el seu trasllat mentre que Codorníu adverteix del «risc econòmic global». 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Malgrat que Madrid és la gran beneficiària en termes generals dels trasllats d’empreses, en el cas de la banca catalana ha sigut el País Valencià l’escollit per CaixaBank i el Sabadell. Es dona la circumstància que el País Valencià va perdre tot el seu poder financer durant la crisi amb les fallides de la CAM, que va ser rescatada pel Sabadell; el Banco de Valencia, absorbida per CaixaBank; i Bancaixa que va acabar en l’òrbita de Bankia i va propiciar el rescat de l’entitat per part de l’Estat degut a la seva elevada morositat. 

La comunitat, amb la recepció de les seus de les dues entitats, «torna a estar al mapa financer», tal com va reconèixer el president de la Cambra de Comerç d’Alacant dijous després de conèixer que el Sabadell aposta per aquesta localitat.