Cotó eclèctic

«L’eclecticisme és l’art que barreja en un sol edifici elements d’estils diversos. Saber combinar-los en un tot homogeni i harmònic és el secret que només el talent artístic sap penetrar». La cita es recull en el llibre La casa del cotó, situada al número 670 de la Gran Via barcelonina, que ha sigut successivament la residència de la família de l’industrial tèxtil Miquel Boada Vilomara (segle XIX), seu de la patronal cotonera Aitpa (segle XX) i actualment hotel Cotton House (segle XXI). 

    

La presentació de l’obra, a la mateixa terrassa de l’hotel, coincidint amb la celebració de l’assemblea anual dels cotoners espanyols, amb seu a Barcelona, va ser una trobada deliberada pels tres usos que ha tingut l’edifici al llarg de 138 anys, on l’esperit cotoner encara es palpa. 

    

L’industrial tèxtil, promotor del ferrocarril, banquer i mecenes Boada va recórrer el 1879 a un dels millors arquitectes de l’època (1879), Elias Rogent i Amat, creador de l’Escola d’Arquitectura, perquè li edifiqués una casa familiar de tres plantes. Els fabricants de la postguerra van comprar el palauet el 1958 per mostrar la prestància de la seva activitat, tot i «una política econòmica dirigista que pretenia anul·lar tota autonomia de decisió».

    

Van recórrer a un arquitecte de prestigi, Nicolau Rubió i Todorí, per adaptar l’edifici al seu nou objectiu. L’arquitecte menorquí va remuntar tres pisos més, seguint l’eclecticisme: va respectar l’obra anterior, la va completar amb materials de l’època i va renovar la façana posterior, que a l’Eixample són tan admirades com les exteriors. El mestre Le Corbusier va dir una vegada que l’apassionava l’arquitectura de l’Eixample, «vist des del darrere».

    

A partir de 1977, fusionades les diferents branques d’activitat del procés cotoner en Aitpa, va ser la seva seu fins que fa una dècada va reaparèixer l’eclecticisme: canviar d’estil sense renunciar a les essències. Aitpa i la seva fundació tèxtil cotonera avui comparteixen Intasa, la immobiliària titular de l’edifici. L’estil de gestió desaconsellava fer caixa i repartir, millor cedir l’ús a qui sabés interpretar la tradició. Així va aparèixer la societat de diversos promotors (José María Trenor, Artemi Nolla, John Erceg) i el suport de l’experiència de Marriott per crear el singular hotel Cotton Club. La transformació en 83 habitacions la firmen César Huerta i Lázaro Rosa-Violán. 

    

El llibre conté una acurada història de l’edifici, interessant per a estudiosos de la relació entre arquitectura i empresa. Però no és història passada, més aviat evolució. Els que divendres rememoraven aquelles sessions dels anys 80 promogudes per la influent indústria cotonera dels Estats Units i les passejades anuals als salons del palauet de la Maid Cotton nord-americana (donzella, no miss) ho feien amb els deures fets sobre els números del sector.

    

Per eclecticisme pot dir-se que ha canviat d’estil de fabricació, adaptat als temps, però amb dos referents importants. Un, cinquè any consecutiu de creixement: 2.300 milions de facturació conjunta, 5.580 empleats i una apreciable taxa de cobertura (94,9%) entre exportacions (1.115 milions) i importacions. Saber combinar-les totes dues reflecteix l’harmonia i homogeneïtat citades al principi. Per completar-ho, el talent. 

    

El segon referent va ser la tercera edició dels Premis a la Innovació que promou la fundació entre joves que investiguen al màxim nivell sobre el procés cotoner. De la desena de treballs presentats, en destaquen quatre. Els més tècnics: la proposta de Xavier Jané per millorar la producció de filatura per fusió per buscar els polímers que millor s’adapten a nous teixits; i la de Ruth García per elaborar materials ignífugs sense compostos tòxics mitjançant la tecnologia del plasma. El més lligat a noves exigències, el de Gemma Pascual i la seva original proposta d’utilitzar pells de taronja i llimona per absorbir els residus orgànics dels colorants. Aina Miralda proposa introduir tècniques de gestió ja contrastades en altres processos industrials com el mètode lean manufacturing que fa dècades usa el sector de l’automòbil, però aplicat a una activitat encara poc valorada, la creació de catàlegs, on s’ha de reflectir tota la R+D d’un fabricant. 

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

    

Quatre estils d’investigació ben diferents en un sol edifici, el del procés cotoner.