Trump ultima el relleu de Yellen al capdavant de la Fed

Janet Yellen sembla tenir els dies comptats al capdavant de la Reserva Federal. Els seus quatre anys de mandat acaben al febrer i, encara que des del final de la segona guerra mundial tots els seus predecessors han renovat el càrrec almenys una vegada, tot indica que Donald Trump pretén prescindir dels seus serveis. Segons la premsa nord-americana, el president ja hauria escollit el seu substitut.

El favorit és Jerome Powell, un jurista de formació, que ha basculat entre Wall Street i el sector públic al llarg de la seva carrera, i que forma part de la Junta de Governadors de la Fed des del 2012. Si es confirma el seu nomenament, representaria una aposta per la continuïtat perquè Powell ha recolzat sense fissures Yellen en els últims anys, tant les seves mesures d’estímul com la pujada gradual dels tipus d’interès per normalitzar la política monetària.

L’embolic es podria resoldre demà mateix, quan s’espera que Trump anunciï la seva decisió. Com sol ser ja habitual quan es tracta de designar a un càrrec important, l’antic presentador de realities televisius fa mesos que juga al suspens i cultivant una mena de clímax. Al juliol va anunciar que estava estudiant diversos noms per reemplaçar Yellen, i la Casa Blanca va fer públics després els noms de cinc candidats, abans que Trump tornés a reduir les quinieles a només dos: Powell i l’economista de Stanford, John Taylor, l’aposta dels sectors més conservadors. «Tinc algú específic al cap», va dir el president la setmana passada en un vídeo penjat a les xarxes socials. «És una persona que espero que faci una feina fantàstica».

Circ romà

Aquella mateixa setmana Trump va convertir el relleu en una mena d’espectacle del circ romà. Dimarts, durant una reunió amb senadors, els va demanar que votessin a mà alçada entre Powell i Taylor. I l’endemà va preguntar la seva opinió en directe al comentarista de Fox Business, Lou Dobbs. Dobbs va apostar per renovar Yellen, l’economista jueva i demòcrata de Yale a qui Trump va criticar obertament durant la campanya per mantenir els tipus massa baixos, però amb qui després es va congraciar al veure que el creixement repuntava i les borses prolongaven una de les èpoques més pròsperes de la seva història. Amb ella també s’ha recuperat la plena ocupació, un dels dos components del mandat dual del banc central nord-americà, juntament amb l’estabilitat dels preus.

«Ha fet un treball impressionant. M’agrada molt. Vull dir, és una de les persones en les quals estic pensant», va dir Trump en el programa de la Fox. No obstant, va suggerir que es disposa a canviar de rumb. «A qualsevol li agrada deixar la seva empremta». Taylor i Powell són dues apostes molt diferents. Al primer, que ha sigut un dels crítics més notoris de la Fed en els últims anys, se’l considera un falcó, partidari de supeditar la política monetària a una sèrie de regles més o menys fixes. Taylor és partidari d’accelerar el replegament dels estímuls i normalitzar els tipus, malgrat que la inflació encara està per sota del 2% desitjat.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Powell, en canvi, s’ha distingit en els últims anys per ser un jugador d’equip. Des que se’l va nominar per ocupar una de les set places de la Junta de Governadors de la Fed, sempre ha votat amb la majoria. Com Yellen, és partidari d’apujar els tipus lentament, evitant asfixiar el creixement amb unes condicions que des d’un punt de vista històric segueixen sent molt acomodatícies.

Desregulació bancària

La gran diferència entre tots dos és que Powell és més procliu a la desregulació bancària, un dels grans objectius de l’Administració Trump, i recolza algunes iniciatives per descafeïnar la reforma financera de Barack Obama. «Si Trump nomina Powell per substituir Yellen, implicaria la continuïtat de la política de tipus d’interès de la Fed i la gestió del seu balanç, almenys durant un temps», va dir a la MSNBC l’economista en cap de Nomura, Lewis Alexander. «A llarg termini hi ha més incertesa. Powell ha recolzat de forma consistent les polítiques de Bernanke i després de Yellen».