Fernández Ordóñez culpa Guindos del rescat europeu a la banca

L'enemistat entre Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Luis de Guindos ja és llegendària. El ministre d'Economia va forçar la sortida avançada de l'exgovernador del Banc d'Espanya i l'ha culpat en gran mesura de la crisi bancària. I l'ex alt càrrec socialista, en resposta, el responsabilitza que Espanya hagués de demanar el rescat europeu per al sistema financer el 2012, com aquest dimarts ha reiterat en la comissió que investiga la crisi al Congrés.

L'exresponsable de l'organisme supervisor ha defensat que la gestió de la debacle bancària estava més o menys encarrilada fins al desembre del 2011, moment en què el primer Govern de Rajoy va pujar al poder i a qui "es va fer cas en tot el que proposava" al Banc d'Espanya. En els sis mesos següents, ha relatat, la prima de risc es va disparar, la borsa es va enfonsar i el mercat va perdre la confiança fins i tot en els bancs sans. 

En aquell semestre, en definitiva, es va produir un "enfonsament de la confiança a Espanya i el seu sistema financer, inimaginable el desembre del 2011", ha defensat Fernández Ordóñez apuntant sense citar-lo Guindos, a qui sí que assenyala directament en el seu llibre del 2016. Si es va sortir d'aquest moment crític, ha afegit, va ser sobretot gràcies al fet que a partir d'aleshores es "va comptar amb el suport del BCE".

Visió positiva

L'exgovernador, que sap que ha quedat en l'imaginari col·lectiu com un dels principals responsables de la crisi bancària, ha assegurat que té una "visió bastant positiva del que s'ha fet" al país durant la crisi. Si bé també ha reconegut alguns errors, ha apuntat més altres protagonistes que a si mateix.

Així, ha sostingut que la bombolla del crèdit que va provocar la crisi es va iniciar a mitjans dels 90 i va començar a desinflar-se a mitjans del 2006. És a dir, bàsicament sota els Governs de José María Aznar. En defensa del Banc d'Espanya, que va començar a dirigir el 2006, també ha assegurat que "pocs, molt pocs" analistes van saber veure que s'estaven gestant els excessos, encara que ha reconegut que en l'època de bonança (amb el seu predecessor, Jaime Caruana) hauria d'haver pres més mesures per frenar els préstecs.

Vaixell enfonsat

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Davant d'això, ha defensat la gestió que van fer els Governs de Zapatero (dels quals va formar part i que el van nomenar governador) i el Banc d'Espanya sota el seu mandat amb diferents mesures i reformes legals. "Impulsar tots aquests canvis va ser com fer un doble treball mentre el vaixell s'enfonsava: salvar el passatge mentre es construeixen les barques", ha assegurat. Ha admès, amb tot, que la decisió de l'Executiu socialista d'aportar les menors ajudes públiques possibles "va dilatar i va multiplicar" el treball del rescat, si bé s'ha mostrat comprensiu pel seu impacte en el dèficit en plena crisi grega.

També ha criticat els gestors de les caixes, que van protagonitzar "discussions interminables amb escassa base econòmica per fixar repartiments de poder" en les fusions, i els governs autonòmics, el poder dels quals per vetar les integracions d'entitats "va dificultar molt el procés". Tant Aznar com Zapatero, ha afegit, van haver de reformar les caixes en els anys bons, a més d'aprovar reformes estructurals i aconseguir més superàvits pressupostaris.