Una vaga general d'efectes limitats

La vaga general d’ahir va alterar la vida quotidiana a Catalunya però no la va paralitzar. Els efectes de l’aturada convocada pel sindicat independentista minoritari Intersindical-CSC per demanar la llibertat del president i els consellers de la Generalitat cessats i dels presidents d’Òmnium i ANC es van centrar a les carreteres catalanes, convertides en rateres amb uns 70 talls, i en estacions de tren com la de l’AVE a Girona.

Al marge de l’operació candau, el seguiment de la vaga general del 8-N va ser molt més baix que en l’«aturada de país» del 3 d’octubre en el transport públic, el comerç, la indústria i fins i tot en el personal de la mateixa Generalitat. El consum d’electricitat fins i tot va créixer el 3,4% a Catalunya en relació amb dimarts mentre que en l’anterior aturada va baixar el 8,3% respecte al dia anterior. Durant la jornada, milers de persones van participar en les concentracions portades a terme a Barcelona i altres ciutats com a aperitiu de la manifestació convocada per dissabte. 

El Govern central va qualificar de «mínim i residual» el seguiment de l’aturada «en la pràctica totalitat dels sectors» econòmics de la vaga general, encara que sí que va parlar d’una incidència més gran en el sector educatiu, amb el 31,5 % i de problemes viaris, segons el balanç que va fer el secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver.  

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va afirmar que el seguiment de la «mal anomenada vaga general» a Catalunya va ser «mínim» i «pràcticament inexistent» i que es va reduir a «actes vandàlics» que van perjudicar el funcionament dels serveis públics: «Seguiment mínim, però afectació màxima», va censurar. El secretari de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, que no va ser cessat pel Govern espanyol, es va limitar a informar que la vaga «s’ha desenvolupat sense cap incident».

Segons la patronal Foment del Treball, el seguiment de la vaga va ser pràcticament nul: «No s’ha seguit ni en els transports públics, ni en el sector d’hostaleria i restauració, ni en el comerç, ni en la indústria». Segons la patronal, els únics àmbits d’incidència de la vaga van estar condicionats per actes coercitius com els talls de carreteres.

Segons Pimec, el seguiment va ser del 4,3%, encara que segons les seves dades el 28,4% de les empreses han fet aturades puntuals.

El sindicat convocant va indicar que la vaga va tenir «un èxit important en diferents sectors i comarques», i va quantificar el seguiment en un 80% en educació i un 40% a l’Administració.

Des de primera hora del matí es van produir bloquejos de carreteres a tot Catalunya i en vies de tren. Després que milers de persones que intentaven anar als seus llocs de treball resultessin atrapades, els Mossos van indicar que s’estava treballant per «reobrir vies tallades» i van demanar la «col·laboració» de la població. La Creu Roja va haver d’activar un pla per donar assistència a conductors retinguts durant hores. 

TRANSPORTS PÚBLICS I COMERÇOS

La punxada de la vaga general va ser evident en el transport públic de Barcelona, amb el metro funcionant entre el 65% i el 100%, segons les línies implicades.

La immensa majoria dels comerços van obrir amb normalitat encara que pendents de l’arribada d’alguns piquets del sindicat convocant i de les organitzacions que van recolzar l’aturada, entre les quals hi ha ANC i Òmnium. Malgrat que les dues entitats independentistes van intentar reeditar l’«aturada de país» que va tenir lloc el 3 d’octubre amb un ampli suport de forma paral·lela a una vaga general convocada per quatre sindicats minoritaris, en aquesta ocasió no va tenir la mateixa receptivitat al no haver-hi pactes per tancar tot el dia o unes hores com va passar fa un mes.

A l’Administració, el seguiment  també va ser molt més baix que el que es va registrar el 3-O, quan la Generalitat va donar un permís retribuït que dies després va cancel·lar a l’obligar els funcionaris a recuperar les hores no treballades. A les oficines de la Generalitat, gran quantitat d’empleats van acudir amb normalitat als seus llocs de treball.

Notícies relacionades

¿Qui convoca la vaga general?

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Un dels àmbits en què la vaga va tenir més efecte va ser en l’ensenyament. Les escoles públiques van obrir a mig gas ja que, encara que van treballar molts professors, l’afluència d’alumnes va ser bastant més reduïda després que les direccions d’alguns col·legis advertissin que no es podria «garantir l’horari lectiu, la dedicació adequada a l’alumnat, l’habitual funcionament del centre, així com tampoc els diferents serveis que ofereix el centre». 

Els sindicats CCOO, UGT i USOC i les patronals Pimec i Cecot es van desmarcar aquest cop de la vaga general i de l’«aturada de país» a la qual sí que van donar suport el 3 d’octubre, dos dies després del referèndum de l’1-O, durament reprimit.