Hyperloop: el tren del futur arribarà a ser gratuït

Hyperloop és el transport del futur. Es tracta d’un concepte ideat pel fundador de Tesla, Elon Musk, que es basa en càpsules que viatgen en tubs al buit a una velocitat de 1.200 quilòmetres per hora. Sembla ciència-ficció, però no ho és: ja hi ha almenys quatre companyies que treballen per portar a terme la proposta.

«Després de quatre anys de desenvolupament, estem en el punt que ja estem preparats per iniciar la construcció del primer Hyperloop», assenyala a aquest diari a la Smart City Expo Dirk Ahlborn, conseller delegat de Hyperloop Transportation Technologies (HTT), una de les companyies líders del projecte.  

La firma ha avançat molt en els últims dos anys: ha signat acords per portar a terme estudis d’implantació a Eslovàquia, la República Txeca (per connectar Bratislaba-Brno-Praga), els Emirats Àrabs Units i l’Índia, i mentrestant ha perfilat els elements tècnics per dur el projecte a la realitat: construcció de tubs elevats (anirien paral·lels a les autopistes), on no hi ha aire ni, per tant, fricció, i pels quals viatjarien unes càpsules a gran velocitat gràcies a la levitació magnètica. «La tecnologia ja no és el problema. La nostra primera càpsula real ja s’està produint, precisament a Espanya, per Carbures; els tubs ja es podrien construir; el sistema de levitació ja el tenim; i també ja podem crear el buit als túnels amb un cost baixíssim: 25 kWh, és a dir, uns 3 euros cada 10 quilòmetres», posa com a exemple. El problema és un altre: «L’obstacle real són els governs, que han de crear el marc regulatori. No és un avió, no és un tren. Has de crear lleis noves, normes de seguretat noves. De moment, un dels obstacles que ja hem salvat és l’assegurança: la companyia Munich Re ja ha anunciat que pot assegurar el nostre sistema», assenyala.

Tres anys

La tecnologia està preparada, i l’anunci del primer Hyperloop real es farà ben aviat («durant els pròxims sis mesos anunciarem on construirem la primera línia, i es necessitaran uns tres anys per completar-la»). Però, ¿com es finançarà? «Cap metro del món dona beneficis econòmics. En canvi, el nostre projecte pot ser rendible en un termini d’entre 8 i 15 anys, perquè produeix la seva pròpia energia (tindria plaques solars sobre els túnels)».

Notícies relacionades

La Smart City Expo, un test per a les futures fires

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

Amb Hyperloop, un viatge entre Barcelona i Madrid es completaria en 30 minuts. I el bitllet, de fet, podria ser fins i tot gratis. «Tenim l’oportunitat de construir un mètode de transport totalment nou. Ho estem repensant tot, que sigui una experiència diferent. Pensem que es podrien oferir diversos serveis als usuaris per qui són i on van, aprofitar tot el temps que passaran al Hyperloop. Altres firmes podrien monetitzar aquest temps. El bitllet no ha de ser la manera de guanyar diners», diu.

A més a més de la seu i el laboratori als EUA, la firma obrirà a Tolosa un centre de R+D. «Podria haver-hi notícies a Espanya aviat», anuncia. De moment, ja tenen una «companyia a Barcelona que porta a terme innovació digital».