La producció de cotxes a Espanya encapçala les caigudes a la UE

La indústria de l'automòbil espanyola ha encès diversos avisos d'alerta. L'avís més immediat es deu a l'evolució de la producció a les fàbriques de vehicles situades a Espanya, que acabaran aquest any amb un descens de l'activitat del 3,9%, segons les previsions de l'Associació de Fabricants (Anfac). 

El descens previst suposa que Espanya encapçala les caigudes en els principals països competidors europeus en la indústria d'automoció. Alemanya, el primer productor europeu, tancarà l'exercici amb un retrocés del 3,2%, seguida del Regne Unit (-2,7%) i França (-2.7%). En canvi, Itàlia produirà un 7,9% més de vehicles.

Objectius incomplerts

"Aquest any no complirem el nostre objectiu de producció. Crèiem que el 2017 estaríem en tres milions de vehicles produïts a Espanya. La realitat és que no ho complirem", ha reconegut el vicepresident d'Anfac, Mario Armero, en la seva intervenció davant de directius del sector presents en la trobada anual de l'escola de negocis IESE de Barcelona. L'ambiciós pla que es va marcar Anfac es quedarà finalment al voltant dels 2,8 milions de vehicles acoblats a Espanya. En el període del gener al setembre, la producció de vehicles a Espanya va caure gairebé un 4% i es va situar en 2,1 milions d'unitats. 

Nous models

Armero ha afegit que "no és una bona notícia però tampoc ens hem d'esquinçar en excés les vestidures". "El veiem com un any d'impàs -ha indicat el vicepresident d'Anfac- per traslladar el compromís a l'any que ve. Ha de servir com a toc d'atenció per veure quina és l'agenda de treball que hem d'enfocar. Què hem de fer per remuntar la producció". El directiu ha recordat que les factories espanyoles sumaran 10 models en els pròxims anys als 43 que ja es troben en producció en les línies de muntatge.

L'aturada provocada pel canvi de models durant aquest any en algunes factories també ha influït en les dades globals, si bé no es tracta d'una tendència generalitzada. Per exemple, la producció a la planta de Seat a Martorell tancarà l'any amb un augment de 6.600 unitats, xifrà amb què arribarà a 456.070 vehicles. 

Transició

Un altre dels riscos per a la indústria identificats per Anfac consisteix en la transició cap a una nova mobilitat amb el fi de reduir les emissions de gasos. Armero ha plantejat la necessitat que es produeixi una "transició rendible, ordenada i socialment ordenada en fabricació i concessionaris i que permeti a Espanya tenir ambició" en el sector. Encara que ha elogiat el nou pla Movalt d'ajuda al cotxe elèctric, ha advertit que s'ha de compassar aquesta transició i evitar precipitacions perquè els motors de gasolina i dièsel eficients segueixen sent necessaris per reduir les emissions ja que el 2030 suposaran encara el 50% de les vendes.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En un sentit semblant s'ha pronunciat el president de la patronal de concessionaris Faconauto, Gerardo Pérez, que ha reclamat a les administracions més atenció "al que alimenta avui dia" la xarxa comercial, que són els vehicles de gasolina i gasoil. "La demonització del dièsel i la gasolina és perjudicial per a la fabricació i distribució de vehicles. Hi ha molts clients interessats en la nova tecnologia però altres no per diversos motius", ha destacat el directiu en la seva intervenció en la trobada de IESE.

Si bé el sector no tira la tovallola en la petició de noves ajudes similars a les del pla PIVE, que va acabar el 2016 incentivant les compres de particulars, proposa un pla b al Govern central mitjançant una reforma de la fiscalitat que tingui en compte nous criteris com les emissions d'òxid de nitrogen que provoca el dièsel i el poder adquisitiu dels compradors, a més del CO2, que ha marcat els impostos sobre els vehicles les últimes dècades. En aquest nou full de ruta també hi ha d'haver millores de flexibilitat laboral i de logística, segons Armero.