Les compravendes de segona mà per internet han de tributar

Les compravendes d'articles de segona mà entre particulars a través d'internet han de tributar, com qualsevol altra transacció en el món físic. Aquestes operacions, que es fan a través de plataformes com Wallapop, Vibbo o Ebay, estan subjectes a l'impost de transmissions patrimonials (ITP), un tribut cedit a les autonomies i que també grava transaccions de vivendes o vehicles usats, segons la resposta a una consulta vinculant a la direcció general de Tributs del Ministeri d'Hisenda.

No és cap novetat que les compravendes hagin de pagar impostos, segons s'ha encarregat de destacar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després de participar en unes jornades tributàries a Madrid. El comerç on line de segona mà està subjecte "a les mateixes normes tributàries que els altres", ja que la seva tributació "no pot ser diferent de la de les transaccions comercials normals", ha afirmat.

Sense control

El problema és que pràcticament ningú tributa per aquestes transaccions a través d'internet, sobre les quals a penes hi ha un control, admeten fonts de l'administració tributària a Catalunya. En molts casos es tracta de béns mobles d'un valor unitari baix. A Catalunya, el gravamen per a aquest tipus d'operacions és del 5%, i en altres comunitats, del 4%. 

Wallapop, per exemple, opera unes 70.000 transaccions al dia, i l'import de les que es realitzen a través de Vibbo puja a uns 22,7 milions en articles d'electrònica; a uns 3,5 milions en productes per a nadons i nens, i a 17 milions en objectes per a la llar. Es tracta de tota mena d'articles i productes, des d'una bicicleta fins a una cadira o un còmic.

Lloguers

"És cert que haurien de tributar, però ningú liquida l'impost. ¿Qui es preocuparà de presentar l'imprès 600 corresponent davant l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per pagar 40 o 50 euros o menys?", es pregunta un assessor fiscal.

De fet, això ja passava a Catalunya amb els lloguers. Els inquilins havien de liquidar l'ITP al firmar el contracte, però ningú ho feia fins que la Generalitat va decidir exigir-lo a través d'una mesura en la llei d'acompanyament dels Pressupostos del 2014. D'aquesta forma va acabar amb el complex sistema de documents timbrats i diferents trams per constituir un gravamen únic del 0,3% el 2014 i del 0,5% des del 2015.

Gràcies a l'encreuament de dades amb l'Institut Català del Sòl (Incasòl), va remetre el 2015 més de 5.000 requeriments a inquilins per exigir-los el pagament del gravamen o que justifiquessin per què no l'havien liquidat al firmar el seu contracte de lloguer.

Lloguers vacacionals

Fonts de l'administració tributària reconeixen que les pràctiques i usos que més es generalitzen en la societat van molt més ràpid que la legislació i, evidentment, també que la normativa tributària. És el que ha passat amb els lloguers vacacionals a través de plataformes com Airbnb.

En tot cas, Hisenda intenta caçar tots els ingressos que enténcaçar que se li escapen i investiga en nous negocis gràcies a l'encreuament d'informació. Entre aquests hi ha les compravendes a través de webs que posen en contacte oferents i demandants i el negoci creixent dels bloguers, que insereixen publicitat a la seva web i que haurien de pagar l'IVA.

Notícies relacionades

José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos

Estudiar videojocs o producció musical: aquestes són les sortides professionals de les TIC a Catalunya

En el cas de les compravendes per internet es persegueixen especialment les operacions que suposin un augment patrimonial per al venedor, és a dir, que vengui el producte o el bé per un preu més alt del que va pagar quan el va comprar, que significa articles de col·leccionista o de luxe, encara que no sempre.

Els assessors fiscals destaquen que "cada vegada que un particular obté un rendiment, per un servei o per la venda d'un bé, estaria davant una activitat econòmica amb la consegüent tributació per IVA, si és el cas; o per l'impost de la renda (IRPF)". Una de les claus per alleugerir la factura fiscal està en "l'habilitat" de considerar o demostrar que es tracta d'una activitat econòmica, en què la tributació és més lleugera que la de les persones físiques.