El dia a dia dels funcionaris després del 155

Tres setmanes després que es comencés a aplicar el temut article 155 de la Constitució, els 220.000 treballadors de la Generalitat i de les seves empreses públiques intenten adaptar-se a la nova situació. La realitat que veuen els funcionaris en el seu dia a dia és menys traumàtica del que els sindicats temien amb les expectatives aixecades quan el Govern de Mariano Rajoy va aprovar les mesures per destituir el Govern i intervenir tota la Generalitat.

    

Els representants sindicals s’havien situat en el pitjor dels escenaris i s’esperaven que l’escalada de tensió política es traslladés a les oficines de l’Administració autonòmica. Però la majoria dels treballadors públics encara no ha vist cap dels homes de negre que alguns esperaven que l’Executiu de Rajoy enviaria a Barcelona. «Els nous interlocutors són tècnics que no sempre es desplacen físicament a les oficines de la Generalitat. Hi ha un control superior sobre els secretaris generals dels departaments que moltes vegades no arriba als treballadors», assegura Carles Villalante, dirigent de la UGT en la funció pública. «L’article 155 és una decisió política però s’està aplicant amb criteris tècnics», afegeix.

NOUS INTERLOCUTORS

Aquests busquen donar una imatge amable al davant dels treballadors catalans, segons explica Joan Maria Sentís, coordinador de CCOO a la Generalitat. «El 155 és una animalada, però el plantejament a la pràctica és més tècnic i s’han mantingut els càrrecs d’estructura. Ens temíem que seria més exagerat», assenyala.

    

Per a la majoria dels funcionaris, les seves tasques diàries tenen lloc en un clima de «normalitat pràcticament absoluta» en comparació amb la situació anterior, segons el dirigent de la UGT, que destaca que la prestació de serveis o els pagaments a proveïdors no s’han vist alterats. «La meva feina ara és la mateixa que abans i tinc els mateixos caps, però sabem que el conseller i alguns alts càrrecs ja no són al departament», explica un funcionari de la Generalitat. Treballadors que depenien directament de càrrecs de confiança que han sigut cessats sí que s’han vist obligats a reportar amb altres responsables polítics com secretaris generals o directors generals.

    

Però no tota l’aplicació de l’article 155 és de perfil tècnic. Els homes de negre «miren amb lupa els departaments sensibles, que són Economia, Presidència i Exteriors». En aquestes àrees és on els funcionaris aprecien més pressió, especialment d’algun enviat de Madrid que «s’ha excedit en el seu zel buscant coses que ni la Guàrdia Civil no ha trobat», explica Villalante. Aquest seria el cas de les noves proves trobades en la causa del Tribunal de Comptes contra Mas.

PROTESTES DE FUNCIONARIS

La plantilla de la Generalitat ha rebut múltiples peticions per portar a terme una resistència a l’aplicació de l’article 155 que podria portar a la des-obediència. El sindicat Intersindical-CSC, que va ser el que va convocar la vaga general del 8 de novembre passat, ha portat a terme assemblees per traslladar aquesta petició als funcionaris.

    

En diversos departaments, els treballadors s’han organitzat en assemblees de defensa de les institucions catalanes per portar a terme protestes contra l’aplicació de l’article 155, com una cadena humana a Cultura i una concentració a la plaça de Sant Jaume dimarts que ve. Una pàgina web que demana l’adhesió de treballadors contra l’article 155 ha rebut unes 200 firmes. En el seu manifest, critiquen una vulneració de drets laborals, ja que «modifica la cadena de comandament» i deixa els treballadors en «situació d’incertesa legal».

Notícies relacionades

El 155 en la sanitat: poc efecte als hospitals, futur congelat

L'absurditat del boicot

    

Els sindicats majoritaris discrepen d’aquesta visió. «Plantejar la desobediència als funcionaris és difícil de portar a la pràctica. Una cosa és manifestar-se en contra del 155 i una altra és no complir l’obligació de gestionar serveis a la ciutadania», explica Sentís. El manifest també afirma que es mantindran fidels a les institucions catalanes.