El Govern tracta d'esmorteir la pujada de la llum

Un gest, però amb poques possibilitats de frenar en sec la pujada dels preus finals. El Govern central congelarà per al 2018 la part fixa del rebut de la llum per quart any consecutiu, però amb això no evitarà que la factura s’encareixi mentre es mantingui el sistema actual de preus, segons els experts.

Des de començament d’any, la tarifa regulada acumula una alça que pot conduir aquest any a un increment del 10% en el rebut, malgrat que per al 2017 també es va mantenir inamovible aquesta part que suposa la part fixa de la tarifa, afirmen els analistes del sector.

Durant una entrevista a TVE, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va afirmar ahir que l’Executiu tornarà a deixar sense canvis la part que suposa al voltant del 50% o 60% del rebut dels 11,47 milions d’usuaris que, a 30 de juny passat, tenien subscrita la tarifa regulada o preu voluntari per al petit consumidor (PVPC).

Congelades, però pujant

És el mateix que va fer en els tres anys anteriors. Malgrat això, el 2015, el rebut es va encarir a l’hivern per l’anterior sistema de subhastes que l’Executiu va modificar després per l’actual en el qual gairebé la meitat de la factura està subjecta als vaivens del preu cada hora. I  l’any passat va pujar per l’aturada de centrals nuclears a França, que va convertir aquest país exportador en importador d’electricitat, en un moment en què la demanda a Espanya estava en auge pel fred. 

«El que fa el Govern és establir uns costos que són fixos i que evolucionen en funció de la demanda», explica Jorge Morales de Labra, expert del sector i director general de GeoAtlanter. Aquesta part regulada inclou els incentius a les energies renovables i la retribució al transport i la distribució, que es mantenen estables. El tercer element, el règim extrapeninsular, el que pesa menys de tots tres i que està més subjecte als vaivens del petroli «s’acostuma a compensar amb l’augment de la demanda perquè hi ha més consum», afegeix Morales de Labra.

50% restant

El problema és que la resta del rebut, al voltant del 50%, varia cada hora. Actualment la sequera, que sembla que es prolongarà, ha fet que la producció hidroelèctrica, una de les que té un cost més assequible, s’enfonsi el 50%, i que s’hagi de recórrer a tecnologies més cares com el carbó o el gas.

«El mercat està molt tensat per la sequera. Tot plegat només es veu esmorteït per una menor demanda degut al fet que no fa tant de fred com tocaria a conseqüència de l’anticicló», afirma Morales de Labra. El Govern afirma que el mercat espanyol funciona com la resta dels europeus, però els experts ho rebaten.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

En el mercat majorista, les primeres a entrar són les centrals nuclears i hidràuliques, que ho fan a cost zero, perquè, per la seva pròpia naturalesa, no es poden aturar i posar-se en marxa segons les necessitats del sistema. Després venen les energies renovables; i finalment el carbó, els cicles combinats (gas) i les centrals de fuel i altres combustibles fòssils. Al ser un mercat marginalista pur, l’última tecnologia a entrar-hi és la que marca el preu. Si aquesta és la més cara, encareix el quilowatt (kW).

A França, el sistema també és marginalista, però hi ha mecanisme per frenar el poder de mercat d’EDF. Es tracta de limitar el pes de l’última tecnologia que entra i que en lloc de marcar el 100% del preu majorista final fixi una proporció menor. De la mateixa manera, els preus majoristes allà han pujat tant o més que a Espanya, però el preu final a penes ha variat i aquí ha pujat, afirma Morales de Labra.