Montoro confia en la bonança econòmica per pactar el finançament autonòmic

Amb quatre anys de retard, el Govern sembla prendre’s ja seriosament l’inici de la negociació del nou model de finançament autonòmic. El contrast entre l’aprovació exprés de la quota basca aquesta setmana ha suscitat tota mena de recels entre governs autonòmics del PP i del PSOE que han exigit a l’Executiu de Mariano Rajoy que abordi sense més tardança el problema de la seva insuficiència de recursos.  

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha anunciat que la negociació política començarà «en qüestió de setmanes» amb l’objectiu d’aconseguir un acord «els primers mesos del 2018» de manera que ja tingui efectes l’any que ve, prèvia incorporació al projecte de Pressupostos de l’Estat que el Govern espera poder tramitar al Parlament. Tot plegat, pendent que la situació política a Catalunya es canalitzi després de les eleccions del 21-D.

Vents a favor

Al gener, Mariano Rajoy es va comprometre davant la Conferència de Presidents Autonòmics a culminar la reforma el 2017. Ja llavors Rajoy va llançar l’avís que era millor no fer-se gaires il·lusions ja que, segons va dir, la recaptació de l’Estat encara estava 20.000 milions per sota de la del 2007.

Des d’aleshores ha passat gairebé un any i el ministre Montoro va poder avançar dimecres al Congrés dels Diputats una millora de la recaptació que permetrà acabar l’any al voltant dels 200.000  milions, «que ve a ser la mateixa xifra d’ingressos tributaris que vam tenir el 2007», abans de la crisi. Aquesta dada assenyala el punt de partida que permetrà «plantejar una revisió del finançament autonòmic».

La millora de la recaptació és clau per iniciar la negociació sense tensions afegides. A més a més els comptes de les comunitats semblen encarrilades. Es preveu que, en conjunt, les autonomies compliran el seu objectiu de dèficit del 0,6% del PIB aquest any. També Catalunya en podrà complir i algunes fins i tot amb superàvit.

A tot plegat hi ajuda que les autonomies estan rebent el 2017 del sistema de finançament gairebé 5.400 milions més que l’any anterior gràcies a la recuperació econòmica. I per al 2018 es preveuen 4.000 milions més que el 2017.

Evitar posar més recursos

Hisenda vol aprofitar aquesta bonança per abordar la negociació sota la premissa que l’Estat no posarà més diners damunt la taula i que el que s’haurà de fer és acordar altres criteris de distribució a favor de les comunitats infrafinançades.

València despunta com la més mal finançada (1.798 euros per habitant, amb dades del 2014), per sota de la mitjana estatal de 2.171 euros i lluny de la dada del País Basc (4.654 euros). El president valencià, el socialista Ximo Puig, insisteix que el nou model s’hauria d’incorporar l’aportació d’Euskadi i Navarra al fons de solidaritat interterritorial.

El finançament homogeni per habitant a Catalunya també se situa per sota de la mitjana (1.922 euros). Catalunya, la segona comunitat en ingressos fiscals, queda relegada al lloc número 13 en ingressos per habitant, de manera que  es trenca el que es coneix com a principi d’ordinalitat. A Catalunya, a més, s’esgrimeix el fet que les balances fiscals reflecteixen que la comunitat aporta a l’Estat uns 9.900 milions més de la despesa estatal que rep.

Notícies relacionades

La Quota basca enterboleix la negociació del finançament autonòmic

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El total del finançament autonòmic de règim comú ronda els 100.000 milions. Està per veure si Montoro aconseguirà el seu objectiu de negociar un nou model evitant posar-hi més diners. Per evitar l’existència de guanyadors i perdedors en cada revisió, l’Estat sempre ha acabat posant-ne més. El 2009, el Govern de José Rodríguez Zapatero hi va posar 11.500 milions addicionals. Alguns experts han suggerit condonar part del deute que les autonomies tenen amb l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) com una via encaminada a afavorir l’acord sense aportar nous recursos. 

Esperant a Catalunya

De moment, els treballs preparatoris avancen en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), amb la tasca dels tècnics designats per totes les comunitats. Totes, menys Catalunya. La comunitat va refusar a principis d’any enviar un representant a la comissió d’experts i ara tampoc en té a la comissió tècnica del CPFF. «No es pot avançar en cap proposta de reforma sense comptar amb l’opinió de Catalunya», expliquen fonts oficials per justificar que el debat no pugui arrencar abans del 21-D i la formació d’un govern autonòmic.