La UE ultima la seva primera llista negra de paradisos fiscals

Dimarts 5 de desembre els ministres d’economia i finances de la Unió Europea (UE) hauran de passar a l’acció i adoptar la primera llista negra europea de paradisos fiscals, en què identificar les jurisdiccions internacionals que no cooperen en la lluita contra el frau i l’evasió fiscal. Un exercici crucial, segons Brussel·les, per recuperar la credibilitat perduda després dels escàndols recents que han destapat l’existència de pràctiques sistèmiques i globals d’enginyeria fiscal agressiva, per al profit de grans fortunes i multinacionals que han aconseguit eludir així el pagament de milions en impostos.

Brussel·les va llançar els treballs fa més de dos anys amb una proposta de selecció de 92 jurisdiccions i tres criteris comuns per determinar qui coopera i qui no: l’existència de transparència fiscal, una fiscalitat justa i seguiment de les línies directrius en la matèria de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Des d’aleshores, la pilota ha estat en mans de l’anomenat grup del Codi de Conducta, un equip d’experts format per representants tècnics dels 28 que ha generat i genera suspicàcies a l’Eurocambra pel seu secretisme.

Demà aquests experts passaran la pilota als ambaixadors permanents de la Unió Europea perquè acabin de cuinar la proposta que hauran d’aprovar per unanimitat els 28. Els temors que la pressió política rebaixi l’ambició han augmentat i diverses fonts apunten per exemple que «Suïssa i els Estats Units» en quedaran fora mentre que les illes que han patit recentment el flagell d’huracans podrien rebre temps extra per adaptar la seva legislació.

De moment no ha transcendit el nombre de països tercers que rebran la reprimenda europea per no cooperar, però, segons va explicar el comissari d’afers econòmics, Pierre Moscovici, «alguns països» ja han modificat les seves legislacions per complir els estàndards europeus i «més de la meitat» s’han compromès a fer-ho l’any 2018. Aquests últims podrien quedar recollits en una llista separada que podria no fer-se pública.

Tres són els elements que s’haurà de mirar amb lupa quan els governs decideixin la setmana que ve: quins països integren la llista que serà revisable periòdicament, com garantir que compliran amb els estàndards europeus i quines sancions s’aplicaran contra aquells que optin per no cooperar si és que la idea aconsegueix imposar-se entre els 28, i supera la negativa de països com Luxemburg o Malta a castigar. «La Comissió demanarà sancions fortes i dissuasòries», va explicar Moscovici.

 «Espero que dimarts [5 de desembre] es decideixi i que la llista sigui pública. La credibilitat d’aquesta llista serà el reflex de l’ambició dels estats. No dubto que sabran respondre als múltiples escàndols. Han d’estar a l’altura», va reclamar el francès. La Comissió Europea (CE) no és l’única institució que pressiona per aconseguir una llista negra creïble i ambiciosa. A menys d’una setmana de la decisió, l’oenagé Oxfam va compartir ahir una anàlisi en què identifica 35 paradisos fiscals, entre els quals hi ha Albània, Taiwan, Singapur, Illa Mauricio, Sèrbia, Montenegro o Bòsnia i Hergovina, però també territoris com Gibraltar, Jersey, Bermudes o les illes verges britàniques.

ROBA BRUTA A CASA

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’exercici de la Unió Europea només està dirigit a països tercers per evitar que la proposta quedi bloquejada. Tot i això, segons Oxfam, si els mateixos criteris s’apliquessin als estats membres n’hi ha quatre que no superarien l’examen i que haurien de ser considerats també com a paradisos fiscals: Malta, Irlanda, Holanda i Luxemburg.

«El fet que la llista no exclogui els estats membres mina la credibilitat de la Unió Europea. Està bé que la UE assenyali i avergonyeixi els paradisos fiscals però també necessita posar casa seva en ordre», va reclamar l’eurodiputat Sven Giegold. «El fet que no hi hagi cap país de la Unió Europea a la llista no significa que tots els estats membres estiguin treballant amb transparència», va admetre Moscovici.