El llarg camí del diner físic al digital

El diners en efectiu, un invent humà que segons els historiadors pot tenir entre 4.500 i 2.700 anys d’antiguitat, viu un present decadent que els empeny cap a un futur incert. Encara que els abonaments amb monedes i bitllets segueixen sent àmpliament majoritaris, van en descens des de fa anys i cada vegada sorgeixen més iniciatives que miren de fer-los innecessaris, com els pagaments per mòbil, les targetes sense contacte i les transferències instantànies. El dubte, per tant, no és si seguiran baixant el seu ús, sinó fins a quin nivell i en quin termini.

«D’aquí 20 anys, els diners en efectiu, les monedes, seran peces de curiositat, guardades com a fetitxe», va assegurar aquesta setmana Emilio Ontiveros, president d’Analistas Financieros Internacionales (AFI), en un fòrum d’El País. Altres experts són més prudents. «L’ús de l’efectiu se segueix reduint però ho fa de forma gradual i la seva desaparició completa encara no es veu en un horitzó de mitjà termini», apunta Santiago Carbó, director executiu de l’Observatori de Digitalització Financera de Funcas i catedràtic d’Economia de CUNEF.

El nombre de pagaments amb targetes en comerços no va deixar de pujar durant la crisi i entre el gener i el juny acumulava un augment de gairebé el 13% (1,62 milions d’operacions), mentre que les retirades de diners en caixers amb prou feines van pujar l’1,3% (455.813). Però el que resulta més significatiu és que l’import de les operacions amb targeta (124.406 milions d’euros, el 10,75% més) va superar l’any passat per primer cop l’efectiu tret dels caixers (118.274 milions, 2,97% més), una tendència que s’ha mantingut el primer semestre d’aquest any (63.917 milions davant 58.500 milions).

Menys que Europa

L’ús de l’efectiu a Espanya, en tot cas, és molt superior a la mitjana europea, per més que el mes passat s’iniciés una prova pilot per convertir Suances (Cantàbria) en la primera localitat espanyola a eradicar el metàl·lic en els pagaments. Malgrat aquesta mena d’iniciatives, el país està en aquest camp a anys llum de Suècia, país on hi ha fins i tot esglésies que faciliten pagar amb el telèfon mòbil al passar el raspall i on el museu del cèlebre grup ABBA no admet monedes ni bitllets.

Segons un informe de fa uns dies del Banc Central Europeu (BCE), el 87% dels pagaments en nombre i el 68% en quantia que es van efectuar a Espanya el 2016 van ser en metàl·lic, un percentatge només superat per Grècia, Xipre i Malta, i en línia amb el d’Itàlia i Àustria. Davant d’això, la mitjana continental va ser del 79% i el 54%, respectivament. És a dir, més baix però encara alt. «Això sembla desafiar la percepció que l’efectiu està ràpidament sent reemplaçat pels altres mitjans de pagament», va destacar l’organisme emissor.

Costum i seguretat

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Curiosament, només el 42% dels espanyols prefereixen l’efectiu, davant del 87% dels pagaments que es fan per aquesta via. El BCE ho atribueix en part al fet que moltes transaccions són de petita quantia, de manera que de vegades els comerços rebutgen que se’ls abonin amb targeta per les comissions que han de pagar als bancs. «Hi intervenen molts factors. Un dels més tradicionals és cultural, relacionat amb el control de la despesa. També és important assenyalar que és el mitjà pel qual es paguen les transaccions en l’economia submergida», afegeix Carbó. A més a més, apunta l’acadèmic, «costa mentalitzar alguns usuaris potencials de la seguretat dels pagaments digitals, perquè es donen casos de ciberatacs i fraus a internet que, fins i tot sent minoritaris, causen certa alarma en alguns moments».

Una societat sense efectiu tindria uns quants avantatges: permetria estalviar els costos de transportar i custodiar les monedes i bitllets, facilitaria la lluita contra el frau fiscal i el crim organitzat, empenyeria a la inclusió financera de regions que han deixat de comptar amb oficines bancàries i reduiria els atracaments. Però també tindria alguns inconvenients, com els que patirien els venedors ambulants, els músics de carrer i els captaires.