El Govern central anul·larà les mesures per crear una Hisenda catalana pròpia

Encara queden pendents algunes restes del procés de conversió de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) en estructura d'estat. El propòsit del Govern central, en el marc de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, aprovat amb la majoria absoluta del PP al Senat i l'aval de Ciutadans i el PSOE-PSC, és anul·lar-les perquè aquest organisme, que en dos anys ha duplicat la seva plantilla i el volum d'impostos que gestiona, es mantingui en el marc de la legalitat vigent.

Una de les mesures que es revertirà és la que obligava les empreses públiques catalanes a presentar les retencions de l'impost de la renda (IRPF), el pagament de l'impost de societats i les cotitzacions socials dels seus treballadors a l'ATC, en lloc de fer-ho directament davant la Hisenda estatal i la Tresoreria General de la Seguretat Social, segons fonts de l'Executiu central.

Les mateixes fonts admeten que s'està estudiant la manera d'acabar amb aquest procediment que afecta un mínim de 141 entitats de diferent tipus amb participació majoritària de la Generalitat, del total de 182 existents. Dins aquest àmbit es troben des d'entitats autònomes administratives (20) o el Catsalut fins a ens autònoms comercials i financers (2), entitats de dret públic (44), societats mercantils (27), consorcis (54) o fundacions (34). A més, el nombre total s'eleva fins a 203 si s'hi inclouen els organismes en què l'administració catalana té una participació minoritària. 

Encara que tots els recursos s'ingressaven després als organismes estatals corresponents, el Ministeri d'Hisenda que dirigeix Cristóbal Montoro veu amb recel que l'ATC exerceixi una funció que no li correspon i veu riscos en la privacitat de les dades fiscals dels treballadors de les companyies públiques catalanes.

De fet, segons les fonts consultades, aquest pla constituïa "una mena d'entrenament" de cara a la gestió en el futur d'impostos com l'IRPF, que no són de la seva competència, com ho va ser el nou sistema e-Spriu, destinat a tramitar tributs recurrents i massius. 

El pla que Montoro qüestiona, denominat programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació de tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector públic de l'Estat a la Generalitat, es va incloure en un acord de la Generalitat de l'abril passat, que es va començar a aplicar al setembre.

4.500 milions d'euros

L'objectiu era centralitzar els aproximadament 4.500 milions d'euros que les diferents entitats en què participa la Generalitat ingressen a l'Estat en concepte de tributs de titularitat estatal i cotitzacions socials. Aquesta estratègia formava part d'un altre acord de l'Executiu català que establia "com a línia d'actuació prioritària el desplegament de la Hisenda catalana sota els paràmetres de l'Administració tributària del segle XXI (...)" . A curt o mitjà termini aquest programa tenia previst prestar servei "a les entitats que integren el sector públic de les administracions locals de Catalunya i a les universitats públiques catalanes que hi estiguessin interessades".

Fonts de l'Administració catalana van assegurar llavors que la mesura s'ajustava al marc competencial vigent, igual que una central de compres que tenia prevista per a tot el sector públic català. Es tractava, argumentaven, de guanyar en eficiència i tenir més capacitat de negociació davant les entitats financeres.

Convenis

Al llarg de l'estiu passat, les entitats implicades van rebre una comunicació de la Generalitat en què les instava a firmar un conveni amb l'ATC perquè aquesta centralitzés les retencions de l'IRPF dels seus treballadors, l'IVA, l'impost de societats, a més dels tributs propis, que en aquest cas sí que formen part de les competències previstes en el marc legal vigent.

Aquest conveni, que segons la mateixa ATC han firmat 141 entitats, preveu que la Hisenda catalana, en representació de l'organisme firmant "assumeix les funcions de presentació i/o pagament telemàtic de les declaracions, autoliquidacions i les declaracions informatives (...)". La proposta es formalitzava a través de dos tipus de conveni, un per a les entitats que formen part de la gestió centralitzada de tresoreria del sector públic (cash pooling) i aquelles que no.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segons els termes de l'acord, l'ATC havia d'ingressar "en el tresor estatal" tots aquests recursos "abans de la finalització del termini voluntari d'ingrés". En aquest sentit contemplen la possibilitat de rescabalar l'entitat implicada en cas que la Hisenda catalana incomplís les obligacions previstes en nom de l'organisme firmant.  

Entre els organismes que van firmar els convenis hi ha les agències de Turisme i de Consum, la de l'Habitatge, l'Autoritat Catalana de la Competència, Acció, Ferrocarrils de la Generalitat, l'Hospital Clínic, Infraestructures de la Generalitat, l'Incasòl, l'Icaen, l'Idescat, el Servei Català de Trànsit, el Servei d'Ocupació de Catalunya, l'Autoritat de Protecció de Dades i el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.