El Castor encarirà el rebut del gas gairebé 2 euros al mes durant 30 anys

Una mitjana de gairebé dos euros al mes (en concret, 1,75 euros) per rebut de gas durant 30 anys o 360 mesos (ara queden pendents 28 anys i 336 mesos). Aquest és el preu que paguen els usuaris des del gener del 2016, sense contraprestació a canvi, per la compensació pel tancament del magatzem Castor, que va ser anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional Tribunal Constitucional del 22 de desembre passat. L'import total, amb els interessos i els costos de manteniment, puja a més de 4.700 milions, unes 3,6 vegades més de la compensació que va rebre la societat concessionària Escal, controlada en un 66% per l'ACS presidida per Florentino Pérez.

Malgrat el dictamen de l'alt tribunal, el sistema de pagament es manté a través d'una ordre ministerial de peatges i cànons del sector del gas que va entrar en vigor l'1 de gener, igual que els dos anys anteriors. Al mateix temps, el Ministeri d'Energia assegura que encara estudia les repercussions de la sentència i haurà de buscar la solució a aquest problema jurídic que els experts consideren de "grans dimensions". La visió inicial de l'Executiu és que la sentència "no qüestiona el fons de l'assumpte sinó el vehicle normatiu utilitzat".

Ho complica que els consumidors ja han pagat uns 200 milions entre el 2016 i el 2017 i Escal ja va cobrar els 1.350 milions de compensació reconeguda des del 2008 i va liquidar el seu deute. La solució no és fàcil, ja que Escal podria haver de tornar els diners i els bancs, que van posar els fons per a la indemnització a canvi d'un flux d'ingressos estable i quantiós, es podrien quedar sense cobrar, possibilitat que es descarta.

En tot cas, el titular d'Energia, Álvaro Nadal, haurà de trobar la fórmula per ajustar-se a la legalitat per una situació que prové de quan el socialista i exalcalde Barcelona Joan Clos era ministre d'Indústria; va seguir amb el seu successor del mateix partit, Miguel Sebastián; i es va complicar encara més amb el dimissionari José Manuel Soria, del PP, antecessor de l'actual responsable de la cartera. 

Negociacions

El Banco Santander, Bankia i CaixaBank són les entitats que es van adjudicar una licitació convocada per l'Estat, després d'aportar els diners perquè Escal pagués el deute que tenia pendent essencialment amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per posar en marxa la inversió que després va resultar fallida. El ministeri haurà de negociar ara amb aquests bancs, que tenen dret a ingressos amb un interès anual del 4,27%. Fonts d'algun d'aquests bancs afirmen que estan "a l'espera" que l'Executiu contacti amb ells. "El Govern va redactar un reial decret llei, va convocar una licitació per vendre els drets de cobrament, els vam guanyar; ha sigut declarat inconstitucional i ara haurà de veure com ho soluciona", diuen.

Un sistema seria redactar un projecte de llei, ja que el Constitucional critica que la mesura de compensació s'adoptés a través d'un reial decret llei, que s'hauria d'utilitzar de forma extraordinària i impossibilita la impugnació davant els tribunals i la limita al Constitucional. De fet, les raons d'urgència i necessitat que permeten legislar per aquesta via a què va recórrer el 2014 el Govern del PP només les complia essencialment la societat concessionària, que havia de tornar el seu deute en pocs dies.

Sense suports

La qüestió és que el PP no té actualment majoria absoluta al Congrés per tramitar un projecte d'aquesta mena i difícilment el recolzaran altres forces com el PSOE, que va ser, juntament amb el Parlament de Catalunya, qui va impugnar la fórmula utilitzada per al Castor. Fonts de la Generalitat consideren que la sentència del Constitucional hauria de retrotreure a la situació anterior, és a dir, anul·lar el pagament de la indemnització i la repercussió d'aquesta indemnització en la factura que paguen els gairebé 8 milions d'usuaris de gas natural.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A més, a l'Administració catalana estan pendents de dos recursos que van plantejar davant el Tribunal Suprem contra les ordres ministerials que incloïen els càrrecs en el rebut per al 2016 i el 2017. Aquestes impugnacions es van portar a terme per "coherència processal", a l'haver recorregut el reial decret llei que avalava les compensacions i la seva repercussió en els rebuts. Segons l'opinió de les fonts consultades, la decisió del Suprem hauria de tenir en compte el que ha dictaminat el Constitucional.  

Per evitar augmentar el dèficit públic, el Govern central va endossar a Enagás, el gestor del sistema -avui s'ocupa del manteniment i hibernació de les instal·lacions, que també van a càrrec del rebut-, la responsabilitat d'indemnitzar el concessionari de Castor. A la vegada va transferir a aquesta companyia, de la qual té el 5% del capital, els drets de cobrament i aquesta els va cedir als tres bancs que van avançar els diners. L'única forma d'atraure finançadors era oferir un interès elevat (4,27%), una cosa semblant al que va passar amb la privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), en què el contracte estableix una retribució financera del 9,33% durant 50 anys.