Creix la pressió contra la subcontractació com la de les 'kellys'

L'ombra de la reforma laboral del 2012 és allargada. Els treballadors segueixen sota els efectes directes dels canvis normatius que va introduir el Govern del PP en ple enfonsament del mercat laboral. Una de les grans vies de precarització de l’ocupació va ser la porta oberta a subcontractacions low cost com les que van posar sobre la taula el col·lectiu de les kellys, les netejadores d’habitacions d’hotel que han abanderat la lluita per recuperar drets i fer que els seus sous remuntin més enllà del salari mínim interprofessional (SMI).   Els tribunals, els sindicats, els partits de l’oposició i algunes empreses i patronals han augmentat la pressió amb propostes o acords per taponar aquest colador de precarietat laboral.

El front judicial ha tingut efectes contundents al carregar-se els tribunals aproximadament 50 convenis declarats com a fraudulents i en els quals es basava la subcontractació d’activitats amb sous pròxims a l’SMI. Aquests convenis d’empresa van aprofitar el poder absolut que els va donar la reforma laboral per degradar les condicions d’acords sectorials que abans eren intocables en aspectes com el salari. No obstant, s’han produït nombrosos recursos que faran que el Tribunal Suprem (TS) tingui l’última paraula i que en alguns casos se segueixin aplicant els convenis impugnats aprofitant que les sentències no són fermes o una reformulació d’aquests. 

Equiparació com les ETT

Davant la pressió feta per les associacions de kellys, els sindicats i partits de l’oposició, algunes empreses i associacions empresarials ja donen per inevitable el camí cap a l’equiparació de les condicions laborals de les empleades víctimes de la subcontractació low cost amb les de les companyies on presten els seus serveis. Per a molts existeix un clar paral·lelisme entre la situació actual que viu la subcontractació laboral de les anomenades empreses multiservei amb la que va portar les empreses de treball temporal (ETT) a acabar millorant els sous que pagaven després d’un conflicte laboral d’uns quants anys que es va resoldre amb l’equiparació salarial el 1994. 

Una de les últimes iniciatives per girar full en les subcontractes de baix cost ha sigut la firma d’un conveni entre les filials d’Adecco i els sindicats CCOO i UGT. Aquest pacte preveu una equiparació progressiva de les condicions laborals que tenen els treballadors de subcontractes d’Adecco amb els convenis col·lectius sectorials de referència en cada activitat concreta. 

Capgirar la reforma 

«Vam decidir fer un pas endavant en outsourcing i prendre la iniciativa. Teníem el precedent del que va passar amb la regulació de les ETT el 1994 i creiem que el futur de la subcontractació també passa per l’equiparació salarial», assegura Santiago Soler, secretari general d’Adecco. «Al principi també vam entrar en la subcontractació amb conveni propi amb sous molt baixos, però en vam haver de sortir perquè no era rendible i els nostres clients ens demanen seguretat jurídica», detalla Joan Ferrer, director d’Adecco Outsourcing. De fet, el conveni anterior d’Adecco va ser un dels que van rebre sentències en contra. En aquests moments, els 10.000 empleats que té Adecco en subcontractes amb altres companyies ja han equiparat les seves condicions en el 66%, segons la firma.

El pacte d’Adecco, que preveu una pujada salarial del 13% durant els quatre anys de vigència, va generar discrepància dins de la UGT, on la direcció del sindicat va impugnar la firma de l’acord per part de la Federació de Serveis al considerar que anava més enllà de les seves competències. Finalment, el conveni col·lectiu va sortir publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). CCOO va destacar entre les virtuts del pacte aconseguit que significa de fet donar la volta de facto a la reforma laboral i tornar competències al conveni sectorial.

Millores en hostaleria 

A través de la negociació col·lectiva, els sindicats han arribat també a acords amb patronals per vetar o millorar les condicions de les plantilles que estan subcontractades com les kellys. Els convenis d’hostaleria de Catalunya, Canàries i Balears van precisament en aquesta direcció. En el cas concret de Catalunya, l’equiparació començarà a partir d’aquest any 2018, encara que CCOO no ha firmat aquest acord al considerar que deixa fora alguns conceptes salarials. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

No obstant, l’equiparació no és suficient per erradicar aquesta via de precarietat laboral que «amaga el verdader empresari, que intenta retallar les retribucions i els drets», segons explica Jordi Juan, advocat del Col.lectiu Ronda que assessora l’associació de netejadores d’habitacions. 

«La neteja de les habitacions forma part de l’activitat consubstancial d’un hotel. És molt difícil tenir una subcontracta amb autonomia i sense control en la neteja de les habitacions. S’encobreix qui és el verdader empresari i es degraden les condicions de treball», assegura. Al seu parer, «hi ha un problema de conceptualitzar el que és un salari digne, que ara és tota la jornada per 800 euros. Abans el salari mínim era una referència però ara és una realitat».