L'Audiència Nacional absol la cúpula d'Abengoa pel cas de les indemnitzacions

L'Audiència Nacional ha absolt l'excúpula d'Abengoa del delicte d'administració deslleial o apropiació indeguda pel qual el fiscal sol·licitava cinc anys de presó per al seu expresident Felipe Benjumea, per la indemnització que va rebre després d'abandonar el càrrec el 2015, encara que va seguir vinculat a la companyia com a assessor amb la mateixa retribució. També es va jutjar la compensació que va rebre Manuel Sánchez Ortega, que va ser el seu exconseller delegat. La firma sevillana es va declarar en preconcurs de creditors després del pagament d'aquestes indemnitzacions. 

La Sala Penal, que ja va exculpar altres consellers durant la instrucció del procediment, entén que no ha quedat acreditada l'administració deslleial dels béns d'Abengoa i considera que les indemnitzacions percebudes per Benjumea i Sánchez Ortega es van adequar a la normativa legal i contractual existent. A més dels cinc anys de presó sol·licitats per a l'expresident d'Abengoa, el fiscal sol·licitava quatre anys i tres mesos per a l'exconseller delegat i quatre anys per als membres de la Comissió de Nomenaments i Remuneracions que van aprovar les partides, Mercedes Gracia Diez, Alicia Velarde Valiente i Antonio Fornielles Melero.

Quan es va formalitzar la sortida de l'entitat del president i del conseller delegat, es van executar les clàusules contingudes en els seus contractes amb indemnitzacions per cessaments anticipats d'11,4 milions d'euros en el cas del primer i 4,4 en el del segon. Segons el fiscal, no hi tenien dret i no es corresponien amb l'estat en què es trobava l'empresa, que es va haver d'acollir al preconcurs de creditors. 

En una sentència de 252 pàgines, els magistrats consideren que no ha quedat acreditat que els contractes mercantils de consellers executius del 23 de febrer del 2015 fossin concebuts i elaborats per afavorir “improcedentment” el llavors president executiu d'Abengoa, Felipe Benjumea, ni el llavors conseller delegat de l'entitat, ja que estaven imposats per la reforma del reial decret legislatiu 1/2010 del juliol, per la qual es va aprovar el text refós de la llei de societats de capital.

Assessorament intern i extern

Aquests contractes, segons explica el tribunal, van ser confeccionats amb els deguts assessoraments tècnics interns i externs, sense que sembli que els acusats intervinguessin en la redacció de les seves clàusules, clàusules que en el seu aspecte econòmic recollien estipulacions ja establertes o bé imperants a la majoria de les societats mercantils de perfils similars.

Notícies relacionades

Els preus van pujar l'1,1% el 2017

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En relació amb els tres membres de la Comissió de Nomenaments i Remuneracions, la sala entén que tampoc ha quedat acreditat que actuessin “injustament en el procés de proposició dels acords relatius a l'elaboració dels esmentats contractes mercantils”.

La Secció Quarta Penal recorda que van comptar amb el corresponent assessorament tècnic a efectes de la “posterior aprovació pel Consell d'Administració", en el sentit que la quantitat pagada s'adequava "al que estableix la normativa legal i contractual aplicable”.