Pensions amb comissió

En un moment en què els pensionistes veuen per cinquè any consecutiucinquè any consecutiu que les seves prestacions pràcticament no creixen, el panorama per als futurs jubilats no és gaire millor a l’espera de reformes per garantir la sostenibilitat del sistema. Per això el Govern pretén fomentar els plans de pensions mitjançant una reducció de les comissions que, moltes vegades, es mengen la rendibilitat. L’objectiu de la mesura, que està previst que entri en vigor abans de l’estiu, és que la comissió de gestió, amb un màxim de l’1,50%, baixi a una mitjana de l’1,25%, i la dipositaria, del 0,25% al 0,20%.

L’OCDCE, que agrupa els 33 països més industrialitzats del món, adverteix que els costos dels plans a Espanya són «enormes». La comissió mitjana el 2016 era de l’1,1% davant el 0,8% d’un conjunt de països d’aquest club. Però encara és més destacada la diferència si s’observa que a Holanda o a Dinamarca és del 0,1%, i a Alemanya, del 0,2%, segons dades d’aquesta organització. En rendibilitat, els plans de pensions espanyols tampoc queden gaire millor: el 2016, la seva rendibilitat nominal va ser del 2,6%, davant d’una mitjana del 5%; i la neta va ser tres vegades inferior a la mitjana, de l’1%, davant el 3%, segons també dades de l’OCDE. 

Dificultat de la gestió

La reforma té en compte la dificultat de la gestió, a diferència del sistema que hi ha actualment. De fet, un estudi anual del professor del IESE Pablo Fernández revela que «pocs gestors es mereixen les comissions que cobren». Els plans individuals amb més partícips i patrimoni del mercat espanyol cobren en l’actualitat les comissions màximes de l’1,50% i el 0,25% i les hauran d’abaixar, però seguiran en nivells alts en comparació amb altres països europeus.

El màxim previst amb la reforma en els plans de renda fixa serà del 0,85%; de l’1,3%, per als de renda fixa mixta (els més habituals), i de l’1,5% per als de renda variable mixta variable, renda variable pura i els garantits, segons el projecte de reial decret previst.

El cert és que els impulsos que s’han donat fins ara a aquests instruments de previsió (el producte amb un millor avantatge tributari a l’IRPF, tot i tractar-se essencialment de traslladar el pagament d’impostos a la jubilació) no han sigut gaire efectius. El 2014, el límit de la comissió de gestió es va reduir del 2% a l’1,50%, i el de la de dipositaria. del 0,50% al 0,25%. El desembre passat, el nombre de partícips de plans individuals, els més comuns, al ser els que bancs i asseguradores venen als particulars, eren 7,63 milions, segons l’associació de gestores, Inverco. Aquesta quantitat és gairebé la mateixa que el 2005, quan es va assolir el màxim en aquesta modalitat. El patrimoni, 74.379 milions d’euros, en canvi, sí que és el més elevat de tota la seva història, iniciada el 1988

Notícies relacionades

Pensionistes a l'espera

La UGT fa campanya contra "la pujada de merda" de les pensions

Un altre element amb què es pretén incentivar els plans és la possibilitat de rescatar-los al cap de 10 anys de la seva contractació, sense necessitat d’estar afectat per l’atur de llarga durada o una malaltia, com succeeix amb la regulació actual. Aquest avantatge té una contrapartida: poden ser embargats per deutes amb l’Administració.