L'1% més ric dels espanyols ja posseeix el 25,1% de la riquesa total

El 2017, l’1% de la població espanyola més adinerada va augmentar lleugerament la seva participació en la riquesa del país fins a arribar al 25,1%, gairebé el mateix que el 70% més desafavorit. Aquest indicador de més desigualtat social es va produir en un context en què l’economia espanyola aconseguia un fort creixement, al voltant del 3,2%, i recuperava el nivell previ a l’esclat de la crisi durant el segon semestre de l’any. Segons l’oenagé Oxfam Intermón, els beneficis d’aquesta recuperació van anar a parar en gran mesura a les capes socials més afavorides: l’últim any, l’1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada, mentre que en el 50% més pobre tot hi va recaure el 7%.

«Malgrat les dades de creixement econòmic, Espanya segueix sent avui una societat més desigual que abans de la crisi, on la pobresa no només no decreix, sinó que, a més, es manté tot i la bonança econòmica», destaca l’informe que difon Oxfam Intermón avui, dia en què també comença la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Cada any, coincidint amb la cimera capitalista a la localitat suïssa, l’oenagé renova la seva anàlisi sobre la desigualtat social al món, en el que constitueix un toc d’alerta per als líders polítics i econòmics que van a l’estació alpina.

RECUPERACIÓ FRÀGIL I INJUSTA

En aquesta ocasió, l’informe mundial porta el títol de Premiar el treball, no la riquesa i fa èmfasi en la necessitat de «construir una economia per als treballadors, no per als rics i poderosos». L’edició espanyola es titula ¿Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d’una minoria i s’hi posa de manifest «la consolidació de la desigualtat i de la primacia del capital i els alts assalariats davant la gran majoria de la població» en un procés «que no solament ens amenaça la cohesió social, sinó que també sembra les bases per a una recuperació fràgil i socialment injusta».

El 2016, Espanya ja va batre el seu propi rècord de persones en situació de pobresa, amb més de 10,2 milions de ciutadans amb rendes que estaven per sota del llindar de pobresa. La taxa de pobresa total es va situar en el 22,3% de la població, la més alta des del 1995 i la tercera més elevada de la Unió Europea, només darrere de Romania i Bulgària i empatant amb Lituània.

Entre el 2007 i el 2016, la bretxa econòmica entre els més rics i els més pobres ha crescut a Espanya. De fet, els últims anys, «la recuperació ha afavorit quatre vegades més els més rics que els més pobres», segons conclou l’informe d’Oxfam Intermón.

Tot plegat dona com a resultat que el 10% més ric de la població espanyola concentra més de la meitat de la riquesa total (53,8%), és a dir, més que l’altre 90%. Atenent a l’1% dels més rics la concentració encara és més gran: l’1% de la població més rica d’Espanya concentra una quarta part de la riquesa (25,1%), gairebé el mateix que el 70% de la població (que té el 32,13%). I l’últim any, quatre nou multimilionaris espanyols van entrar a formar part de la llista de la revista Forbes, fins a arribar ja a la xifra de 25.

PRECARIETAT I BAIXA REMUNERACIÓ

La desigualtat creixent a Espanya es reflecteix en la pèrdua de pes dels salaris al PIB. La forta destrucció d’ocupació entre el 2008 i el 2014 va enfonsar el pes dels salaris. No obstant, la recuperació econòmica posterior no ha anat acompanyada d’un més gran pes al PIB, que segueix estancat des del 2013 «com a resultat de la precarietat i dels baixos salaris», segons l’oenagé.

«Mentre que la remuneració dels treballadors no ha recuperat encara els nivells del 2009, els beneficis empresarials ho van fer dos anys abans i se situaven, el segon trimestre del 2017, el 8,3% per sobre del que s’havia registrat el primer trimestre del 2009», subratlla.

Tampoc es corregeix el ventall salarial. Mentre que el 10% dels salaris més alts han acumulat una pujada del 15,18% entre el 2008 i el 2016, el 10% dels més baixos han caigut en la mateixa proporció.

Notícies relacionades

La prima de risc espanyola, en mínims des del 2010

Espanya, a la cua en inclusió social, segons el Fòrum de Davos

Per lluitar contra les desigualtats, Oxfam Intermón proposa establir un objectiu mesurable a mitjà termini –que la riquesa acumulada pel 10% dels més rics no superi la riquesa col·lectiva del 40%– i definir un pla d’acció per «garantir treballs i salaris dignes», millorar l’eficàcia i la progressivitat del sistema fiscal i incrementar la despesa social. H

.