balanç judicial del 2017

18.474 demandes bloquegen els jutjats catalans per a clàusules abusives

El Consell de l'Advocacia Catalana impugna el nou pla del CGPJ per desbloquejar el col·lapse dels tribunals

El ritme de reclamacions per clàusules terra arriba a les 140 diàries des que van entrar en funcionament

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías
Max Jiménez Botías

Periodista

ver +

El ple del Consell de l’Advocacia Catalana va decidir ahir a la tarda impugnar el nou pla del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre els jutjats únics provincials per resoldre les demandes per clàusules hipotecàries abusives, on s’inclouen les demandes per clàusules terra. El Consell ja va impugnar el mes de maig passat davant el Tribunal Suprem el primer pla del CGPJ mitjançant el qual es va decidir la creació d’un jutjat per província per ocupar-se d’aquestes demandes. D’aquesta manera, els advocats catalans decideixen ampliar la impugnació presentada fa sis mesos, mentre encara no s’ha produït la resolució de la primera demanda presentada.

    

Segons el nou pla de la judicatura es destinen més recursos als jutjats especialitzats en la matèria, però seguiran centralitzats a les capitals de província, cosa que obliga els ciutadans a desplaçar-se i destinar recursos econòmics i el seu temps per reclamar els seus drets en relació amb les hipoteques amb clàusules abusives. Aquesta és la raó per la qual es presenta la impugnació, segons ha donat a conèixer el Consell, que reuneix els col·legis d’advocats de Catalunya, les Balears, Perpinyà i Andorra. I representa 40.000 col·legiats.      JUTJATS COL·LAPSATS

El Consell constata que el pla del CGPJ ha acabat per col·lapsar els jutjats especials, com era previsible, i ja va denunciar abans que es posés en marxa el pla l’estiu passat. Així, entre el juny i el desembre del 2017 es van presentar un total de 18.474 demandes als quatre jutjats catalans especialitzats en la matèria. D’aquesta xifra, 14.601 reclamacions corresponen a l’únic jutjat especialitzat de Barcelona, el número 50 de Primera Instància. En el cas de Girona es van presentar 1.397 demandes (al número 3); a Tarragona, un total de 1.817 (al número vuit) i en el cas de Lleida, 660 demandes per aquesta qüestió (al número sis). 

    

De moment es desconeix el nombre de casos que ja han resolt aquests jutjats ja que ni el CGPJ ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han arribat a facilitar els detalls relatius al 2017.

    

No obstant, si es té en compte que el mes d’agost va ser inhàbil, les demandes interposades suposen una mitjana de 3.079 reclamacions al mes i 140 diàries presentades per aquests assumptes als quatre jutjats provincials catalans entre el juny i el desembre del 2017. I aquest ritme d’afluència de casos es manté durant les primeres setmanes del 2018, segons destaca el Consell.

REVISIÓ DEL PLA DEL MAIG

El nou pla de la judicatura substitueix el que el CGPJ va aprovar el maig passat, que va consistir en l’especialització d’un total de 54 jutjats de primera instància a tot l’Estat –un per província– que es van posar en marxa l’1 de juny i que des d’aleshores tramiten tots els assumptes referits a clàusules terra i altres reclamacions per despeses financeres derivades de la formalització d’hipoteques. Transcorreguts set mesos i davant l’anunciat col·lapse dels jutjats, l’òrgan de supervisió dels jutges va aprovar a finals del mes de desembre, una pla de reforç a aplicar a partir de l’1 de gener del 2018. Es va incrementar el nombre de jutges dedicats a resoldre aquests assumptes, mentre que els jutjats continuen centralitzats a les capitals de província. 

    

El president del Consell de l’Advocacia, Julio. J. Naveira, va destacar que «s’ha de respectar el principi essencial de proximitat de la justícia al ciutadà perquè tothom pugui exercir les accions judicials allà on li toca per raó del seu domicili». 

Notícies relacionades

    

Segons l’opinió de Naveira, «amb l’excusa d’una pretesa especialització, s’estan perjudicant greument els interessos dels afectats, ja que el col·lapse judicial està endarrerint molt la resolució d’aquests judicis». Naveira es va mostrar convençut que, si aquestes qüestions es repartissin entre tots els jutjats dels diferents partits judicials, «es dictarien moltes més resolucions».