La junta de Foment decideix "suspendre" temporalment Cecot com a soci

El procés ha causat també efectes en la gran patronal catalana Foment del Treball i ha provocat una divisió en el si de la seva junta directiva provocada per la decisió adoptada ahir a la tarda de «suspendre temporalment» com a soci la patronal vallesana Cecot. En el fons d’aquesta decisió hi ha un enfrontament pràcticament personal entre els dos presidents: Joaquim Gay de Montellà, pròxim als partits constitucionalistes, i el vallesà Antoni Abad, pròxim a les tesis sobiranistes. 

La junta directiva va votar a favor de suspendre com a soci Cecot després d’un intens debat en què el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va proposar que els membres de la junta votessin «la suspensió de Cecot només durant el temps que li queda com a president de la institució fins als últims mesos del 2018». Dels 46 assistents a la reunió, la suspensió va obtenir el vot a favor de 26 representants, 12 ho van fer en contra i 8 es van abstenir. La pròxima assemblea general de Foment haurà de ratificar-la.

    

CONFLICTE DE COMPETÈNCIES 

Els motius formals de la suspensió de Cecot es basen en qüestions d’àmbit territorial, de competències geogràfiques i d’invasió de les funcions de Foment, segons un comunicat oficial. Però en el fons subjau l’enfrontament personal i polític entre Gay de Montellà i Abad, que a més ha anunciat la seva intenció d’optar a la presidència de Foment en les pròximes eleccions.

La votació d’ahir era la segona que es feia en referència a aquest tema. La primera es va produir el 8 de gener i en aquella ocasió hi va haver una aclaparadora majoria favorable a obrir un expedient a Cecot per a la seva possible expulsió (42 sís i 9 nos) per haver sobrepassat les seves competències i haver-ne assumit algunes que corresponen a Foment o a la CEOE. També li van donar un termini de 15 dies per presentar al·legacions si volia continuar com a sòcia.

En l’ordre del dia de la junta ordinària de Foment d’ahir constava que es faria un seguiment de l’expedient a Cecot. Les al·legacions van arribar dijous a Foment.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En l’expedient obert a Cecot, Foment incloïa bàsicament dos punts en els quals l’actuació de la patronal vallesana hauria sobrepassat els estatuts com a membre de la catalana a l’adoptar decisions unilaterals que transcendeixen del seu àmbit territorial sense comptar prèviament amb la coordinació amb l’entitat catalana. Un dels punts va ser la carta que va enviar Cecot al ministre d’Economia, Luis de Guindos, expressant la seva oposició al decret aprovat a l’octubre que facilitava a les empreses el canvi de seu sense passar per la junta d’accionistes, si no hi havia una constància als estatuts de la companyia expressament en contra d’aquesta possibilitat.

En les seves al·legacions, Cecot considera que no es va saltar els estatuts de Foment, perquè la iniciativa la va presentar prèviament en la junta directiva de Cepime (l’organització estatal de pimes vinculada a la CEOE). El segon element de fricció va ser la integració de Cecot a la Taula per la Democràcia, un col·lectiu creat després de la jornada del referèndum de l’1-O en protesta per l’actuació policial aquell dia i que va convocar una «aturada de país» el dia 3 d’octubre, a la qual no s’hi va sumar Foment. En aquest cas, Cecot al·lega que tampoc es va saltar els estatuts perquè en aquest organisme hi havia altres organitzacions, de patronals com Pimec als sindicats majoritaris, fins a arribar al mig centenar. A més, Cecot va demanar als promotors que oferissin l’entrada a Foment, que ho va rebutjar.