El jutge cita com a imputats Serra i Todó el dia 20 per Catalunya Caixa

Gairebé un any després que la Fiscalia Anticorrupció denunciés l'excúpula de Catalunya Caixa per un presumpte perjudici a l'entitat de més de 720 milions d'euros, a través d'operacions immobiliàries com a mínim qüestionables, el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha procedit a citar-la. Inaugurarà la ronda d'imputats l'exvicepresident del Govern Narcís Serra, que en va ser el president, i qui aleshores n'era el director general, Adolf Todó. Tots dos declararan el 20 de febrer vinent.

En una providència donada a conèixer aquest dimecres el magistrat també cita els altres tretze alts càrrecs de la caixa contra els quals es dirigia la denúncia fiscal. Tots ells, entre els quals també hi ha qui n'era el vicepresident el 2007, Antonio Llardén, declararan com a imputats davant el magistrat entre els dies 20 i 23 de febrer. Llardén ho farà el dia 22.

Serà aleshores quan els 15 investigats es podran defensar per primera vegada del delicte d'administració deslleial que els va atribuir Anticorrupció en la denúncia que va presentar l'Audiència Nacional el març de l'any passat, després d'estudiar les irregularitats detectades a l'entitat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), després de la seva nacionalització.

Sense discussió

Notícies relacionades

La fiscalia denuncia l'excúpula de CatalunyaCaixa per un forat milionari

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Alguns no ho tindran fàcil, perquè fiscalia destacava que “la total falta de preparació tècnica de la majoria” dels membres del consell d'administració els portava a aprovar ”qualsevol de les propostes” que els plantegés el director general. L'“absència d'un autèntic control” feia que el president, el director general i el seu adjunt (José María Loza) fossin els que "realment" decidien a la caixa, sense que les seves decisions “mai” fossin posades en entredit.

ÉS per això que atribueix als que en van formar part de la cúpula "acords contraris al bon sentit econòmic” que van comportar “un clar perjudici patrimonial” a l'entitat per un import superior als 720 milions d'euros a través d'una quinzena d'operacions immobiliàries realitzades per la filial, Procam, entre el 2000 i el 2007, a Espanya, Polònia i Portugal.